Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Costa Brava, Líbano

Dimarts 04 d'octubre de 2022, 20h30 / 22h30 - Catcines
Dijous 06 d'octubre de 2022, 20h30 / 22h30 - Catcines
Costa Brava, Líbano
Títol original: Costa Brava, Lebanon
Direcció: Mounia Akl
Guió: Mounia Akl, Clara Roquet
País: Líban
Idioma: Àrab
Gènere: Drama
Metratge: 106 min.
Intèrprets: Nadine Labaki, Yumna Marwan, Saleh Bakri, Nadia Chancel, Liliane Chacar Khoury, Ceana Restom, Geana Restom, Nadia Charbel, François Nour
Fotografia: Joe Saade
Música: Nathan Larson
Muntatge: Carlos Marques-Marcet, Cyril Aris

UTOPIA I REALITAT

La producció internacional “Costa Brava, Líbano” ens presenta la família Badri que ha escapat de Beirut, ciutat caracteritzada per la pol·lució i el malestar social, per construir la seva utopia familiar lluny de tot. La instal·lació d’un abocador il·legal els torna a acostar la corrupció i les deixalles de les que volien escapar. Aquesta dificultat provoca tensions familiars, enfrontant-los amb la realitat de la que han fugit i la negació de poder fer reals els seus ideals. Quan el somni confronta dificultats, cada membre de la família reacciona d’acord amb les seves perspectives individuals, creant una perillosa força centrifuga .

L’òpera prima de la directora Mounia Akl compta amb l’ajuda en el guió de  Clara Roquet, directora que l’any passat va presentar “Libertad”. Per altra banda, el tàndem protagonista format Nadine Labaki, coneguda directora de “Caramel” o “Cafarnaúm”, i Saleh Bakri, del qui podem recordar “La banda nos visita” constitueixen personatges rodons que oscil·len entre l’empatia i el rebuig.

El títol de la pel·lícula, que ressona tan proper, té un origen real. L’any 2016, prop de l’aeroport internacional de Beirut, es va obrir un abocador que prenia el nom de Costa Brava d’un ressort turístic veí. La seva obertura intentava resoldre la crisis de residus que patia la capital libanesa l’any 2015, però va tenir molta contestació ciutadana. Malgrat aquestes protestes, l’abocador segueix obert oficialment de forma temporal.

El cinema de Mounia Akl va més enllà de l’entreteniment per arribar a allò que podríem anomenar cinema social o polític. Un cinema que malgrat la seva bellesa mostra la crueltat humana envers el medi ambient. Un cinema que mostra les dificultats del compromís amb l’ambivalència entre l’esperança del canvi i la decepció de no acabar d’aconseguir-lo del tot. Lluny del maniqueisme gràcies a la multitud de punts de vista, l’obra de Akl testimonia la dificultat del compromís perquè acostuma a demanar esforços personals que sovint no són compartits per les altres persones amb qui es comparteix la vida. El reptes no solen ser simples i l’activisme poc romàntic. 

Tràiler

Costa Brava, Líbano