Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Lúa vermella

Dimarts 01 de novembre de 2022, 20h30 - Catcines
Dijous 03 de novembre de 2022, 20h30 - Catcines
Lúa vermella
Títol original: Lúa vermella
Direcció: Lois Patiño
Guió: Lois Patiño
País: Espanya
Idioma: Gallec
Gènere: Drama - Fantàstic
Metratge: 84 min.
Intèrprets: Ana Marra, Carmen Martínez, Pilar Rodlos, Rubio de Camelle
Fotografia: Lois Patiño
Muntatge: Pablo Gil Rituerto, Óscar de Gispert, Lois Patiño

V CICLO NACIONAL DE CINE Y MUJERES RURALES - Ministerio de agricultura, pesca y alimentación

MITES I LLEGENDES

Obra inequívoca del Novo Cine Galego, “Lúa vermella”, segon llargmetratge del viguès Lois Patiño, s'acosta al drama del naufragi al mar des de codis avantguardistes i lírics tant en la narració, com en la seva combinació d'imatges, sons i textos, articulant una fantasmagoria sobre la manera de ser de la terra, amb la seva malenconia i supersticions. L'habitual simbiosi entre el paisatge físic i el paisatge humà de les pel·lícules més aferrades a l'estil del nou moviment cinematogràfic gallec, sorgeix de nou amb un treball d'enlluernadora capacitat visual, molt més proper a la instal·lació artística o a la videocreació de museu que al cinema comercial convencional.

Després del documental “Costa da morte” (2013), premi al millor cineasta emergent al Festival de Locarno, Patiño reflexiona sobre la identitat de la terra a través d'una desfilada d'imatges assentades en un únic patró proper al tableaux vivant: un ésser humà amb la mirada perduda, espectral, immers en un entorn físic d'enorme atractiu amb què aprofundeix (o es contrasta) en el seu estat de transfiguració, mentre de fons ressona una música atmosfèrica de tall dissonant que multiplica les sensacions.

“El Rubio de Camelle” és un bus entossudit en rescatar de les aigües els cossos (i fins i tot les ànimes) dels nàufrags. És una figura completament real i, a força de tractar amb el misteri i la mort, també llegendària. Si a “Costa da morte” es reconstruïa la memòria del paisatge i de la gent allà incrustades (la càmera es mantenia a distància adquirint un dramatisme descomunal i alhora precís), ara, un pas més enllà, la idea és retratar allò amagat, allò no dit, tot just xiuxiuejat. I és en aquest espai gairebé sagrat on emergeixen els misteris, les meigues i la Santa Compaña. Parlem de “l'àmbit imaginari que dóna forma a la identitat cultural gallega”, precisa Patiño. Se'n parla d'això i del veritable sentit del mar i de cadascuna de les roques que l’envolten.

Si ja el treball anterior s'acostava al privilegi d'una obra major, aquest esdevé senzillament magistral per tot allò que anuncia, allò que suggereix i allò que desvetlla. És cinema somnàmbul aturat en el temps de la introspecció, en el temps del propi temps.

Tràiler

Lúa vermella