Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Drive my car

Dimarts 29 de març de 2022, 20h30 - Catcines
Dijous 31 de març de 2022, 20h30 - Catcines
Drive my car
Títol original: Doraibu mai kâ
Direcció: Ryûsuke Hamaguchi
Guió: Ryûsuke Hamaguchi, Takamasa Oe
País: Japó
Idioma: Japonès
Gènere: Drama
Metratge: 179 min.
Intèrprets: Hidetoshi Nishijima, Tôko Miura, Reika Kirishima, Sonia Yuan, Satoko Abe, Masaki Okada, Perry Dizon, Ahn Hwitae
Fotografia: Hidetoshi Shinomiya
Música: Eiko Ishibashi
Muntatge: Azusa Yamazaki

Entrades anticipades a : https://www.catcines.cat//film-2854/p?v-o-s-e-cine-club-drive-my-car

TOT PASSEJANT TXÉKHOV

El cinema mai va ser mut. Des de l’inici se'l va sentir parlar, cridar, badallar, fins i tot cantar. I així fins que arrencà a parlar, a sincronitzar el moviment dels llavis amb la paraula. I va ser llavors quan, per fi, vam assistir al més gran dels seus èxits i descobriments: el silenci. El cineasta japonès Ryûsuke Hamaguchi fa anys que està entestat en dibuixar el contorn exacte de precisament aquest silenci. Cadascuna de les seves pel·lícules es construeix des de la certesa d'uns diàlegs nets (amb no més de tres línies per intervenció) cisellats a l'ombra, allà on habiten els monstres més voraços: la solitud, el desamor, el dolor o la por. És cinema que parla, és cinema que ens parla, però sempre convençut que allò important queda de l'altra banda, del costat del silenci.

“Drive my car” és la culminació d'una trajectòria que aconsegueix el seu primer èxit a Happy Hour (2015). Posteriorment, pel·lícules com Asako I & II (2018) i “La ruleta de la fortuna y la fantasía” (2021) es mouen a través de personatges perduts però molt conscients de què errar era el seu destí. Basada en un conte de Haruki Murakami, ens explica la història d’un director de teatre que assisteix a la mort de la seva dona després d’haver viscut amb antelació la mort del seu fill. A Hiroshima, on accepta muntar l’“Oncle Vània” de Txékhov, coneix una dona reservada que li han assignat com a xofer. El cotxe es convertirà en l'escenari cinematogràficament perfecte d'una inacabable, precisa i preciosa successió de confessions..

La idea, la més ambiciosa de totes, consisteix a explorar com es configura això anomenat amor a través de la memòria i el seu relat; la culpa i la impossibilitat del perdó; l'art, la representació i la vida. I entremig, el dolor com a únic horitzó. Pot la felicitat de l'amor compensar l'immens buit de la pèrdua inevitable? Sona descomunal i, de fet, tot rau en un pausat reconeixement de la capacitat del cinema com a art de la lentitud, de la bellesa i de la paraula. Paraula que és imatge i, si és el cas, somni. Paraula que només hi és per dibuixar un silenci que no acaba.

“Drive my car” està nominada a quatre Premis Oscar (inclosos millor pel·lícula i direcció) i va ser guardonada amb el Premi al millor guió al darrer Festival de Canes.

Tràiler

Drive my car