Entrades anticipades a : https://www.catcines.cat//film-2854/p?v-o-s-e-cine-club-drive-my-car
TOT PASSEJANT TXÉKHOV
El cinema mai va ser mut. Des de l’inici se'l va sentir parlar, cridar, badallar, fins i tot cantar. I així fins que arrencà a parlar, a sincronitzar el moviment dels llavis amb la paraula. I va ser llavors quan, per fi, vam assistir al més gran dels seus èxits i descobriments: el silenci. El cineasta japonès Ryûsuke Hamaguchi fa anys que està entestat en dibuixar el contorn exacte de precisament aquest silenci. Cadascuna de les seves pel·lícules es construeix des de la certesa d'uns diàlegs nets (amb no més de tres línies per intervenció) cisellats a l'ombra, allà on habiten els monstres més voraços: la solitud, el desamor, el dolor o la por. És cinema que parla, és cinema que ens parla, però sempre convençut que allò important queda de l'altra banda, del costat del silenci.
“Drive my car” és la culminació d'una trajectòria que aconsegueix el seu primer èxit a Happy Hour (2015). Posteriorment, pel·lícules com Asako I & II (2018) i “La ruleta de la fortuna y la fantasía” (2021) es mouen a través de personatges perduts però molt conscients de què errar era el seu destí. Basada en un conte de Haruki Murakami, ens explica la història d’un director de teatre que assisteix a la mort de la seva dona després d’haver viscut amb antelació la mort del seu fill. A Hiroshima, on accepta muntar l’“Oncle Vània” de Txékhov, coneix una dona reservada que li han assignat com a xofer. El cotxe es convertirà en l'escenari cinematogràficament perfecte d'una inacabable, precisa i preciosa successió de confessions..
La idea, la més ambiciosa de totes, consisteix a explorar com es configura això anomenat amor a través de la memòria i el seu relat; la culpa i la impossibilitat del perdó; l'art, la representació i la vida. I entremig, el dolor com a únic horitzó. Pot la felicitat de l'amor compensar l'immens buit de la pèrdua inevitable? Sona descomunal i, de fet, tot rau en un pausat reconeixement de la capacitat del cinema com a art de la lentitud, de la bellesa i de la paraula. Paraula que és imatge i, si és el cas, somni. Paraula que només hi és per dibuixar un silenci que no acaba.
“Drive my car” està nominada a quatre Premis Oscar (inclosos millor pel·lícula i direcció) i va ser guardonada amb el Premi al millor guió al darrer Festival de Canes.