Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

En un muelle de Normandía

Dimarts 08 de març de 2022, 20h30 - Catcines
Dijous 10 de març de 2022, 20h30 - Catcines
En un muelle de Normandía
Títol original: Le Quai de Ouistreham
Direcció: Emmanuel Carrère
Guió: Emmanuel Carrère, Hélène Devynck. Novela: Florence Aubenas
País: França
Idioma: Francès
Gènere: Drama
Metratge: 106 min.
Intèrprets: Juliette Binoche, Didier Pupin, Emily Madeleine, Evelyne Porée, Hélène Lambert, Léa Carne, Louise Pociecka, Steve Papagiannis, Aude Ruyter, Jérémy Lechevallier, Kévin Maspimby, Faïçal Zoua, Arnaud Duval, Nathalie Lecornu, Joël Graindorge, Clémentine Tehua
Fotografia: Patrick Blossier
Música: Mathieu Lamboley
Muntatge: Albertine Lastera

ACTES ENTORN AL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 2022

De primera mà

El famós escriptor Emmanuel Carrère reconegut per obres com “L’adversari”, “Limonov” o “El regne” dirigeix el seu segon llargmetratge de ficció, quinze anys després d’adaptar el seu propi text literari, “Le Moustache”. A “En un muelle de Normandia”, titulada originalment “Ouistreham” pel nom del poble on passa l’acció, Carrère adapta la novel.la de no ficció de Florence Aubenas titulada “Le Quai de Ouistreham”, que investiga la creixent precarietat en l’economia francesa, vivint l’experiència personalment.

A la pel·lícula Marianne Winckler, interpretada per la incombustible Juliette Binoche, oculta la seva identitat d’escriptora de classe mitjana per aconseguir un lloc com a dona de fer feines. Es capbussa així en un món invisible per la gran majoria, on la més mínima despesa s’ha de calcular i on l’esforç que porta a l’abatiment silencia la poesia de la vida. Un món, però, on existeix una solidaritat entre iguals que sovint es converteix en amistat. Tanmateix, què es fa amb qui només està de pas en aquest món? Algú que pot entrar i sortir quan ho cregui necessari? Què en fem de la manca d’autenticitat?

Tal i com es va demostrar al Festival de Sant Sebastià, el film té efectivitat per arribar al públic, malgrat que algun crític l’ha acusat de maniqueu per guanyar-se el favor dels espectadors. El to, vorejant l’estil periodístic, li dona credibilitat sobre les qüestions tractades, ens porta a creure el que ens explica. Ens sorprenen els límits als que arriba el capitalisme salvatge, que reparteix el pastís per capes però del que no queden ni les engrunes quan arriba al fons de l’escala social. I qui trobem al fons de l’escala? Aquells que no tenen més opció, els qui la societat no ha aconseguit protegir i, dins d’aquests, col·lectius com els de les dones o els immigrants que poden ser legalment menys pagats per fer la mateixa feina.

Conceptes com “solidaritat obrera”, que avui en dia semblen demodés, tornen a prendre protagonisme en adonar-nos que el joc sense regles sempre perjudica els indefensos i que els progressos socials aconseguits no són una conquesta eterna; per no parlar d’aquells no aconseguits, com la plena i igualitària participació de la dona en el mercat de treball.

Tràiler

En un muelle de Normandía