Enlloc en especial
El cinema com a descripció realista de l’entorn sol fer incidència en les condicions socials i laborals de la comunitat. Un país ha estat rellevant per aquest tipus de cinema, el Regne Unit. Podríem trobar multitud d’exemples , però, per citar-ne alguns, recordarem el clàssic Jack Clayton, l’arxiconegut Ken Loach i el contemporani Shane Meadows, Dins d’aquest marc cinematogràfic trobem l’obra de Uberto Pasolini, que malgrat el seu origen italià està basat a Anglaterra per motius laborals, on hi ha compaginat les feines de producció amb la direcció. La seva tradició familiar lligada al cinema no li ve del seu homònim Pier Paolo, sinó per via del seu oncle Luchino Visconti.
La pel·lícula "Nowhere Special" que s’ha estrenat a l’estat espanyol amb el títol “Cerca de ti” ens explica la història basada en fets reals d’en John, un netejavidres nord-irlandès en la trentena que cuida en solitari del seu fill petit des que la mare del nen fugís poc després del part. Un nou cop de la vida arriba i fa que en John hagi de buscar una família d’adopció pel seu fill.
El film apunta diversos temes que donen un aspecte humà al realisme social anglès ja esmentat, com ara la rutina diària que ens fa conèixer gent amb qui s'acaba compartint intimitat, l’acumulació de banalitats que ens fa anar descobrint el caràcter de les persones, les particularitats que ens fan més adients per compartir la nostra existència més amb uns que no pas amb altres, l’intent de protecció dels infants respecte als aspectes terribles i intrínsecs de la vida, els petits gestos que fan algú sentir-se estimat, com explicar l’absència als infants, o l’adaptació de l’individu a les normes i la burocràcia.
És precisament la vessant humana que, al no caure en el melodrama, connecta l’obra amb l’espectador, com demostra el Premi del Públic del Festival de Valladolid 2020. L’ esperança no es deixa dominar per l’amargor. La vitalitat i l’entusiasme no s’esborren en un davallar fàcil cap al desànim que la cruesa de la història podria provocar. Finalment, destacar la gran tasca d’interpretació que no tendeix en cap cas a l’histrionisme i ajuda a mantenir la lluminositat que veiem en els plànols, trobant bellesa en la cruesa.