Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Vampir, Cuadecuc

Dimarts 22 de febrer de 2022, 20h30 - Catcines
Dijous 24 de febrer de 2022, 20h30 - Catcines
Vampir, Cuadecuc
Títol original: Vampir, Cuadecuc
Direcció: Pere Portabella
Guió: Pere Portabella, Joan Brossa
País: Espanya
Gènere: Experimental - Documental
Metratge: 70 min.
Intèrprets: Intervencions de Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor
Fotografia: Manuel Esteban
Música: Carles Santos
Muntatge: Manuel Bonastre

EN COL.LABORACIÓ AMB EL MUSEU EMPORDÀ - Exposició "Pere Portabella, art i vida"

ENTRADA LLIURE

- Dijous 24, presentació a càrrec d'Albert Serra, director de cinema - 

EL RATPENAT QUE PENJA D'UN FIL

Dues pel·lícules tan dispars com “El conde Drácula”, de Jesús Franco, i “Vampir, cuadecuc” de Pere Portabella tenen com a base el mateix rodatge. Com pot ser que l'actuació de Christopher Lee pugui engendrar mirades tan diferents i discursos tan allunyats? De la mateixa manera que es poden concebre dos fills amb personalitats antitètiques, el rodatge de la producció dels anys setanta de la mítica Hammer va donar peu a què Portabella, al costat de Joan Brossa, ideés aquesta pel·lícula de naturalesa indefinible, que vampiritza el rodatge de la pel·lícula de Franco i acaba desenvolupant una personalitat absolutament autònoma i experimental que esdevé un exercici de reflexió sobre els mecanismes que han configurat tradicionalment la identitat del cinema de terror i fantàstic.

Rodada en un contrastadíssim blanc i negre que sembla desafiar la saturació de color pròpia de la Hammer, “Vampir, cuadecuc” no triga gens a descol·locar l'espectador quan, just abans de l'arribada de Jonathan Harker al castell del Comte Dràcula, la càmera li mostra, en el mateix format i el mateix silenci sepulcral, el braç gens fantasmagòric d'un assistent que amb una filadora semblant a les de cotó de sucre cobreix de falses teranyines la porta del castell. I ja abans, ha comprovat que la boira misteriosa del bosc és obra d'un tècnic amb una llauna de fum soldada a l'extrem d'un pal.

Què pretén Portabella en despullar la tramoia de la pel·lícula i exposar aquests petits secrets que preferiríem ignorar. Quina gràcia té desencantar l'espectador d’aquesta manera? Es tracta d'un intent de desvirtuar tant sí com no l'adaptació cinematogràfica del relat de Bram Stoker? Però Portabella no mostra el parany per riure-se’n: l'incorpora de manera conscient a la seva pel·lícula, com a episodis fugaços que intercalen el fil narratiu –la història de Dràcula- i el complementen. Per això està rodada de manera unitària, sense discriminacions de format: tant les escenes “reals” del relat de Stoker com les de “tramoia” tenen una notable tensió cinematogràfica; respiren el mateix alè bell i terrible del Vampir de Carl Theodor Dreyer.

Tràiler

Vampir, Cuadecuc