15È CICLE DE CINEMA EN V.O.S. EN COL.LABORACIÓ AMB L'ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES DE FIGUERES
Estructurada com una peça teatral, “Nebenan” està ambientada gairebé en un sol escenari principal: un bar a Rosenthaler Platz, al centre de Berlin. Daniel té una audició a Londres per una pel·lícula de superherois; assaja a la dutxa de casa una d'aquelles frases rimbombants del subgènere amb cara de pomposa complexitat. Abans de pujar al cotxe que el portarà a l'aeroport, i amb temps de sobres, entra a prendre un cafè al bar on hi troba el seu veí (Peter Kurth), a qui ni tant sols reconeix.
En una llarguíssima conversa, interrompuda amb algunes sortides al carrer i persistents trucades telefòniques al voltant parlen de tot i de tots: la seva fama, el seu ofici, la seva dona i els seus fills, el seu assistent, la manera d'encarar els personatges i la vida, l'activisme social i polític de la gent del cinema, la gentrificació del barri, les diferències de classe, la història d'Alemanya, amb la separació Est-Oest i la frontera moral, política i social establerta també entre els seus respectius habitants després de la reunificació.
Dirigida amb harmonia, sense detalls d'estil però amb molt bon gust, Brühl interpreta a sí mateix en un rol molt complicat perquè ha de canviar de registre contínuament: amunt i avall, al cim i a la misèria, ser vanitós i delicat, ambiciós i vulnerable. El seu company de repartiment, Peter Kurth, mostra una personalitat aclaparadora sense moure un sol múscul, és un bloc d'aparent gel que destil·la ínfims gestos que destrossen el seu oponent. Al que ha estat el país de la vigilància durant dècades, ell és el vigilant perfecte. I la pel·lícula, àgil i divertida, un turment psicològic que compleix amb escreix els objectius d'un debut rotundament sincer.