Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Tres pisos

Dimarts 18 de gener de 2022, 20h30 - Catcines
Dijous 20 de gener de 2022, 20h30 - Catcines
Tres pisos
Títol original: Tre piani
Direcció: Nanni Moretti
Guió: Nanni Moretti, Federica Pontremoli, Valia Santella
País: Itàlia
Idioma: Italià
Gènere: Drama
Metratge: 119 min.
Intèrprets: Riccardo Scamarcio, Alba Rohrwacher, Nanni Moretti, Margherita Buy, Alessandro Sperduti, Stefano Dionisi, Adriano Giannini, Denise Tantucci, Anna Bonaiuto, Elena Lietti, Paolo Graziosi, Tommaso Ragno
Fotografia: Michele D'Attanasio
Música: Franco Piersanti
Muntatge: Clelio Benevento

Entrades anticipades a : https://www.catcines.cat//film-2808/p?cine-club-tres-pisos-v-o-s-e

LLAÇOS DE SANG

La vida en comunitat és la del favor i la de l'error, la de culpa i la de la possibilitat del perdó. També la de l'amor i la del dolor. I tot això es podria radiografiar en un edifici. L'antagonisme social, la moral i la doble moral, el recel, la traïció, la pena, la sospita i, en definitiva, els entrebancs i els goigs de la vida que acaben afectant les quatre parets d'una llar que no és només la nostra.

“Tres pisos” és la nova i humanista pel·lícula de Nanni Moretti. El cineasta italià i els seus coguionistes renuncien als nivells més filosòfics de la novel·la de l’escriptor l’israelià Eshkol Nevo per intentar quedar-se només amb les conductes, fent-la menys teòrica i més emocionant. I ho aconsegueix amb escreix. La pel·lícula és irresistible, poderosa en els seus conflictes i preciosa en el fons.

Amb una posada en escena habitual en Moretti, “Tres pisos” es desplega en clau de melodrama sentimental a partir d'un succés tràgic: l'atropellament d'una dona en un pas de vianants adjacent a l'edifici per part del fill díscol d'una de les tres famílies protagonistes. A partir d'aquí, malgrat el pòsit de la convivència al llarg dels anys, sorgeixen els successius recels. Són els errors de la vida que es paguen, més no tant pel fet de que hi hagi hagut una gran culpa, sinó perquè s'enquisten a la ment i als cossos fins a la impossibilitat de viure. I quan algú comença a equivocar-se, és molt difícil parar.

D'una sobrietat genuïna i estabilitzadora, perquè part dels conflictes poden derivar fins i tot al terreny del culebró, la pel·lícula entronca clarament amb “La stanza del figlio” (2001), guanyadora de la Palma d'Or a Cannes i amb un altre títol magnífic, no dirigit per Moretti , però sí escrit i protagonitzat per ell: “Caos calmo” (2008), basat en una novel·la de Sandro Veronesi. La naturalesa de les seves disputes i compromisos són els del buit personal que s'acaba expulsant contra els congèneres, i aquí la pel·lícula de Moretti es fa gran col·locant l'espectador en tessitures gens llunyanes a la seva quotidianitat, plantant-lo davant del mirall de les seves pròpies contradiccions.

Tràiler

Tres pisos