Entrades anticipades a : Catcinemes - Figueres (catcines.cat)
LA CABANA DEL BOSC
Poques películes han atrapat el misteri de l’amor d’una filla per la seva mare com ho fa “Petite maman”. L’última película de la cineasta francesa Céline Sciamma és un commovedor poema sobre el dol vist des dels ulls de la Nelly, una nena de vuit anys que acaba de perdre a la seva àvia materna. Ja des de l’inici de la magistral primera seqüència dins dels llargs passadissos d’una residència d’avis, una íntima i profunda emoció s’apodera de l’espectador i es perpetua fins el final dels seus escassos 70 minuts de metratge.
Com en el cas de “Tomboy” (2011), la directora de “Retrato de una mujer en llamas” mostra el seu enorme coneixement i respecte per l’univers infantil. Sciamma se situa a la seva mateixa alçada, confiant en els seus propis codis i llenguatge, nodrint de diminuts gestos i silencis aquesta aproximació al buit de la mort des de la perspectiva d'una nena que invoca el poder de la seva imaginació per comprendre i consolar la seva inconsolable mare. A “Petite maman” cinc personatges són suficients per desplegar un plantejament tan mínim i transparent en la forma com a complex en el fons, acostant-se a allò sobrenatural sense trampes ni artificis.
Sciamma situa la seva indagació en un espai que li permet obrir la porta del passat: la casa ja buida de l'àvia, el lloc de l’infantesa de la mare, un lloc domèstic suspès en el temps que podria respondre als anys setanta, als vuitanta i a ara mateix. Allà, mentre els adults s'encallen en la gestió del seu dolor, Nelly construirà la seva taula de salvació a través de l'amor i la fantasia. Sciamma converteix la seva pel·lícula en una màgica cambra de jocs on cada element tindrà la seva funció evocadora. El bosc que envolta la casa, amb els troncs i les fulles; la cuina, amb la vaixella i els mobles; el llit de fusta de la cambra infantil o un vell paper de paret li permeten creuar una vegada i una altra el mirall. Estances despullades que serviran a la cineasta per conduir l'espectador per un entramat en què present i passat aniran de la mà. Sense caure en el subratllat emocional la cineasta aconsegueix donar cos al seu petit miracle, una poderosa elegia sobre la definitiva trobada entre una nena sola i la seva tristíssima mare.