Cinema en estat pur, òpera (grandiosa i èpica des de les primeres imatges) en tres actes, cadascun més subjugant i inspirador, realitzats des d'una sofisticació sorprenent i destil·lada fins a la puresa. Tot flueix al mil·límetre, res manca o hi és sobrer per a aconseguir un espectacle hipnòtic i enigmàtic que ha aguantat increïblement bé el pas del temps des de la seva creació, aquell ja llunyà 1968.

Amb guió basat en “El sentinella”, un relat curt de Arthur C. Clarke, Kubrick ens transportarà, amb l’el·lipsi temporal més fascinant de la història del cinema, des de la prehistòria fins a un futur indefinit al temps on les naus espacials i els satèl·lits dansaran i es mouran al ritme del vals del Danubi blau de Johann Strauss II, sentirem la immensitat i solitud de l'univers subratllades per les inspirades notes de György Ligeti, o gaudirem de l'arxifamosa alba de lluna al so dels compassos de "Així va parlar Zarathustra". I és que amb Kubrick la música transcendeix el seu simple paper d'acompanyament fins a fer-nos sentir la "simfonia de l'univers" Mai cap altre cineasta ha assolit les quotes d’excel·lència maridant bandes sonores i imatges.

Kubrick ho mostra tot, però no explica res: l’evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre. Cal destacar el realisme científic (és una de les pel·lícules més respectuoses amb les lleis de la física rodada de tota la història del cinema), la utilització pionera d’efectes especials que van marcar un abans i un després dins del gènere, així com el tractament del so amb un ús mínim dels diàlegs.

Punt i apart mereix HAL 9000 (el personatge millor construït, el més humà i, alhora, el més abstracte), un autèntic duel de la màquina contra l’home digne de qualsevol de les millors intrigues cinematogràfiques.

"2001, a space oddisey" és aquell monòlit, aquell tòtem cinematogràfic que marca un abans i un després en el cinema de ciència ficció. Aquest qualificatiu li escau amb tota justícia. La preocupació de Stanley Kubrick pel verisme de tot el que apareix a la pantalla fa que estiguem davant d'una pel·lícula en la qual les especulacions venen sostingudes per sòlides bases fins a fer de "2001" una ficció visionària, realista i eterna.