Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Annette

Dimarts 19 d'octubre de 2021, 20h30 - Catcines
Dijous 21 d'octubre de 2021, 20h30 - Catcines
Annette
Títol original: Annette
Direcció: Leos Carax
Guió: Ron Mael, Russell Mael
País: França
Idioma: Anglès
Gènere: Musical
Metratge: 140 min.
Intèrprets: Adam Driver, Marion Cotillard, Simon Helberg, Dominique Dauwe, Kait Tenison, Latoya Rafaela, Rebecca Dyson-Smith, Timur Gabriel, Kevin Van Doorslaer, Devyn McDowell, Ornella Perl, Christian Skibinski, Marina Bohlen
Fotografia: Caroline Champetier
Música: Ron Mael, Russell Mael, Sparks
Muntatge: Nelly Quettier
 
COMENÇEM?
 
Per a Leos Carax, cada pel·lícula és un renaixement i Annette’ és el seu sisè llargmetratge en 36 anys, després de ‘Holy Motors’, aquella obra monumental i sublim estrenada fa gairebé una dècada.

Un desig de recuperar la joie de vivre emergeix en el prodigiós pròleg del film amb un triple salt mortal: homenatge a Godard, una obertura musical on els actors/personatges es presenten a l’espectador, i una concatenació d’escenes que il·lustren la història d’amor dansant i, alhora, estatuària entre Henry McHenry (Adam Driver) i Ann Defrasnoux (Marion Cotillard).

La música sempre ha sigut un element essencial per Carax. Els moments més icònics de títols com ‘Mala sangre’ (1986) i ‘Los amantes de Pont Neuf’ (1991) transcorren al ritme de cançons de David Bowie i d’Iggy Pop i es fa estrany que, fins ara, no hagués rodat mai un musical. De fet, en gran mesura la pel·lícula pertany també a Ron i Russell Mael, membres del duet californià Sparks, erigits en objecte de culte gràcies a les seves composicions exaltades, melodies pop amanides d’arravataments simfònics, molt humor i moltíssima dramatúrgia.

‘Annette’ reflexiona sobre les vides i les morts de tants artistes condemnats pels seus egos, centrant-se en la història romàntica, febril i tràgica d’una parella d’amants dedicats al món de l’espectacle. Henry és un còmic que ha fet carrera practicant la vulgaritat i la transgressió i diu sentir "simpatia per l’abisme". Ann és una soprano brillant i glamurosa. Ell simbolitza el tipus de cultura que ningú valora, ella és sinònim d’art majúscul. Tanmateix, tenen una cosa en comú: ambdós estan disposats a arribar gairebé al límit de la raó perquè el ‘show’ continuï. Desenvolupant aquesta premissa Carax evoca ‘La bella y la bestia’ (1946) de Cocteau, un referent recurrent en la seva filmografia. Aquí, en tot cas, des d’un bon principi tenyeix d’obscuritat el romanticisme consubstancial al mite original per explorar un tema que tampoc és nou per ell: la masculinitat tòxica, aquesta patologia per la qual el cinema i la seva indústria ha passat dècades considerant a actrius com a mers objectes.

Carax apunta, qüestiona, condemna i convida cantar, abraçant una radicalitat subversiva revestida de pur inconformisme.

Tràiler

Annette