UNA MIRADA MORAL
Plouen pedres a la vella Europa. Pedres que deixen sense sostre edificis públics que protegeixen. Pedres que tanquen fàbriques, serveis i suport. Pedres que rebem i pedres que els iguals ens llancem uns contra els altres sense saber-ho, en una mena de suïcidi col•lectiu. Robert Guédiguian torna carregat de política, de raons, i d'un paraigües moral que necessitem. Coherent amb la seva trajectòria humanista i compromesa, ens ofereix un nou i intel•ligent drama per pensar, riure i despertar, "Les neus del Kilimanjaro". Inspirat en el poema de Victor Hugo "La gent pobra", lluny de les aventures de Hemingway, i molt a prop d'Els Miserables i la seva denúncia social.
El cinema de Guédiguian és una arma que apunta a les mans que fan i desfan el nostre món, els seus fotogrames són revolucionaris, petites batalles que consciencien sense demagògia pamfletària. En la fosca nit moral i econòmica que vivim es mira i ens mira, es pregunta i ens pregunta: què hem fet per ajudar a apagar les llums de la ciutat; quins models creats per aquest sistema hem seguit; perquè tirem pedres al company? Els primers minuts ens gelen. Homes derrotats suporten la genial idea que sindicats i empresa han perpetrat per regularitzar-los: sortejar la desgràcia de l'atur, que la mala sort de la bola treta d'un sac decideixi les seves vides. El sindicalista Michel (Jean Pierre Darrouisin), honest, i conseqüent, no vol privilegis i s'inclou en un malèfic invent que es torna en contra. Però la loteria no és igual per a tots. A Michel el prejubilen amb dignitat, l'espera una vida tranquil•la i feliç amb Marie-Claire, la seva dona (Ariane ascàride), en una casa prop del mar. Els seus fills els premiaran amb un viatge africà que els acostarà a les neus del Kilimanjaro.
La destinació dels altres desocupats, els més joves, els no sindicats, els que encara no poden jubilar-se, serà el fred carrer sense abric i amb gana. Quan el sol més escalfa en la vida de Michel, un company, treballador com ell, irromprà en la seva pau post-laboral. El conflicte està servit, però no de classes, sinò entre treballadors.
“Les neus del Kilimanjaro” va ser guardonada amb l’Espiga de Plata del Festival de Valladolid 2011.