Cinema a la Fresca 2014
Entrada gratuïta.
Carmina és una dona de 58 anys que regenta una venta a Sevilla on es venen tota mena de productes ibèrics. Després de patir diversos atracaments i no trobar el recolzament de la seva asseguradora, inventa una manera de recuperar els diners per sortir endavant amb la seva família. Mentre espera el desenllaç del seu pla, reflexiona a la cuina sobre la seva vida, obra i miracles.
La mare que el va parir
Paco León ja fa temps que escampa el seu talent i la seva rauxa per les pantalles de televisió, les de cinema i els escenaris teatrals d’arreu de l’estat. Dues coses li faltaven a aquest artista total: la primera, treballar amb Pedro Almodóvar (amb qui molts ja el comparen), l’altra, fer la seva pròpia pel·lícula. Donat el cas, podria haver-se anomenat perfectament “Todo sobre mi madre”, tot i que el luterià títol de “Carmina o revienta” no deixa de tenir uns ressons molt propis del director manxec. Perquè la Carmina que protagonitza aquest film és la seva pròpia mare, acompanyada de la seva germana, tres forces de la natura unides per aquest insòlit projecte.
“Carmina o revienta” és un dels debuts més desvergonyits, intel·ligents i trencadors del cinema espanyol dels darrers anys. Recorrent a las formes del documental, construeix un híbrid brillant, en el que la biografia familiar (tot el que s’explica va passar algun cop a la realitat, però no ben bé d’una manera exacta) es barreja amb les maneres pròpies del documental sociològic. Paco León ha creat tot un discurs amb insospitades possibilitats de reinterpretació, ja que més enllà de la seva superfície (la lluita pura i dura per la supervivència, la d’una mare disposada a deixar-se la pell per tirar endavant a tota la seva família) hi trobarem no poques qüestions especialment apropiades pels temps que corren. Però hi ha molt i molt més: hi ha una María León que no només torna a demostrar el seu talent com a actriu, sinó també unes insospitades dots cantores; hi ha una mirada d’una enorme lucidesa per prendre el pols a tota una societat, l’andalusa d’avui en dia (la de sempre?). Hi ha una declaració d’amor d’un creador a la seva progenitora i, per sobre de tot, hi ha un talent natural, el de Carmina, capaç de desbordar humanitat pels quatre costats de l’enquadrament. La seva interpretació és orgànicament verídica, subratllant les escorredisses fronteres entre allò real i allò inventat d’aquesta obra rupturista, imprevisible i tremendament entretinguda.