‘NO HI HA HERBES NI HOMES DOLENTS, NOMÉS HI HA MALS CULTIVADORS’

No és una adaptació de l'obra de Victor Hugo, sinó una crítica ferotge a l’actualitat, a la joventut marginada i als problemes socials i racials de la nostra societat. Una pel·lícula situada en una banlieue de París, en el barri de Montfermeil, on es va refugiar Jean Valjean, el personatge de la novel·la de Victor Hugo. Aquesta és la connexió entre les dues obres. Han passat més de cent cinquanta anys des d'aleshores, però les semblances entre els joves encaputxats d'avui i Gavroche no podenser més evidents. Aquest és el primer llargmetratge de Ladj Ly, amb el qual va rebre el Premi del Jurat en l'última edició del Festival de Canes i el Premi Goya a la millor pel.lícula europea. 

El film de Ly, basat en la seva pròpia vida i que ja va retratar en un curtmetratge amb el qual va guanyar el Cèsar, és una radiografia polièdrica de la vida en un barri dels afores de París, on conviuen desenes de nacionalitats i on hi ha unes lleis pròpies. Es construeix una història de vides creuades en les quals el director encerta al no jutjar ningú. Ni al policia racista ni als nens que creixen sense referents on l’única autoritat que veuen està basada en l'abús, la corrupció i la llei del més fort. Una història que comença amb l'arribada de Stéphane a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència (BAC en francès), on coneix el Chris i el Gwada.

Així és com Los miserables narra els esdeveniments basats en la seva realitat més pròxima per tal de demostrar que la violència només porta més violència i que el futur dels ‘miserables’ dependrà de l'educació que rebin. Per això es recorda que l'Estat francès és qui ha de gestionar un model educatiu que sigui efectiu i generós amb tothom. L'escola és el lloc on crear models de convivència pacífica i construir les bases d’una societat on la vigilància policial no sigui el braç corrupte que manté l'ordre públic.