Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Le Havre

Dijous 31 de maig de 2012, 22h30
Le Havre
Títol original: Le Havre
Direcció: Aki Kaurismäki
Guió: Aki Kaurismäki
País: Finlàndia
Idioma: Francès
Gènere: Comèdia dramàtica
Metratge: 93 min.
Intèrprets: André Wilms, Kati Outinen, Jean-Pierre Darroussin, Blondin Miguel, Elina Salo, Jean-Pierre Léaud, Evelyne Didil
Fotografia: Timo Salminen
Música: Varis
Muntatge: Timo Linnasalo

EL DISCRET ENCANT DEL POLETARIAT

L’última pel·lícula d’Aki Kaurismäki és un conte de fades proletari. És també una comèdia dramàtica sobre la immigració i la solidaritat obrera. És una fantasia disfressada de realitat que s’aboca al Canal de la Mànega, una història universal que parla des del localisme. “Le Havre” és un relat exercit des de la síntesis narrativa, però també dels sentiments, de l’elisió de tota concessió dramàtica amb un estil personal en el que hi té cabuda un optimisme humanista desconcertant, i s’abandona el tremendisme habitual al subgènere de migracions.

Com un contrapunt miraculós i senzill, d’emotiva contenció, Kaurismäki demostra que un altre cinema social és possible des de la distància. Aquesta distancia és la que marca una càmera que mai deixa descobrir-se als seus protagonistes, que filma el temps just i opta pel retrat col·lectiu en el que les particularitats de cadascun es defineixin en contrast amb el paisatge de la localitat portuària de Le Havre, i en relació amb les herències reconegudes del director. El fruiter i la seva esposa, l’incisiu inspector, la flequera i la cambrera, el cantant de rock, tots ells composen paulatinament un fresc de felicitat comunitària on qualsevol element nociu queda sistemàticament expulsat de la lògica visual: com la conversa entre el prefecte i l’inspector Monet (Jean-Pierre Darrousin), el primer queda relegat a un fora de camp que mai veurem; el mateix succeeix amb el contraban del principi de la pel·lícula o la traïdoria de Jean-Pierre Léaud, movent-se entre ombres, però també, el mateix que endarrereix recelós el pla que significa un segon —i impossible— final feliç.

Sense apologies ideològiques, ni reivindicacions polítiques ni altre mediació que la bonhomia assumida i no explicitada, Kaurismäki borda una petita història de pàries —més dues subtrames romàntiques, d’igual sensibilitat i emoció— en la que la proximitat cap a aquests éssers (tan) humans s’acaba assolint amb l’innegociable mediació de la distància amb tots ells. Una nova joia (una més i potser la més brillant) del mestre finès Aki Kaurismäki.

Tràiler

Le Havre