Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Declaración de guerra

Dijous 10 de maig de 2012, 22h30
Declaración de guerra
Títol original: La guerre est déclarée
Direcció: Valérie Donzelli
Guió: Valérie Donzelli, Jérémie Elkaïm
País: França
Idioma: Francès
Gènere: Drama
Metratge: 100 min.
Intèrprets: Valérie Donzelli, Jérémie Elkaïm, Gabriel Elkaïm, César Desseix, Brigitte Sy, Elina Löwensohn, Michèle Moretti, Phillipe Laudenbach, Bastien Bouillon, Béatrice de Staël, Anne Le Ny, Frédéric Pierrot
Fotografia: Sébastien Buchmann
Música: Pascal Mayer
Muntatge: Pauline Gaillard

ROMEO, JULIETTE I ADAM

Si heu llegit alguna sinopsi de ”Declaración de guerra”, podríeu arribar a creure que es tracta d’un drama lacrimògen, amb argument de telefilm i carn de pornografia sentimental i barata. Res més lluny de la realitat. Des de la primera seqüència, el segon llargmetratge de la directora, actriu i mare Valérie Donzelli és una elegia vitalista, pletòrica, exultant, positiva i enlluernadora: una exemplar crònica de la resistència a les adversitats que esdevé un cant contagiós a l’esperança, a la vida i a l’amor, i una de les autobiografies fílmiques més meravelloses de la història del setè art.

Romeo (Jérémie Elkaïm) i Juliette (Valérie Donzelli), enamorats, condemnats a un destí tràgic, li declaren la guerra al càncer del seu fill Adam (Gabriel Elkaïm). És una carrera d’obstacles contra la tragèdia i una rotunda negació del tremendisme que impulsa tantes propostes amb el mateix punt de partida. I és també la constatació de que la felicitat és possible fins i tot en la més terrible de les adversitats.

Tanmateix, en cap moment es refusa alleugerir el tema de fons, però es rebutja encara amb més contundència l’actitud condescendent o la llàstima aliena, com a elements contaminants que només poden conduir al desastre. Un relat que s’entesta en mantenir la seva vitalitat acaparant totes les possibilitats de la imatge, la forma mal·leable que el converteix en una proposta d’alt risc i de constant transformació: des de la veu godardiana que apareix esporàdicament al musical improvisat durant un trajecte d’automòbil, a la barreja furiosa i eclèctica de la seva banda sonora (des de Vivaldi fins a la música electrònica de Yuksek).

”Declaración de guerra” és un combinat tan improbable com sòlid i valent, que es sustenta en una profunda sensibilitat pel què ens explica, però sobretot, del la manera que ens ho explica. Potser, perquè es tracta de la traducció directa, fidedigna i poc autocomplaent, de la seva particular odissea emocional i hospitalària, immortalitzada amb un sentiment de victòria a la vora del mar.

Premi a la millor pel.lícula, actor i actriu al Festival de Gijón 2011 i 6 nominacions als Premis Cesar 2011

Tràiler

Declaración de guerra