Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Profesor Lazhar

Dijous 25 d'octubre de 2012, 22h30
Profesor Lazhar
Títol original: Monsieur Lazhar
Direcció: Philippe Falardeau
Guió: Philippe Falardeau
País: Canadà
Idioma: Francès
Gènere: Drama
Metratge: 94 min.
Intèrprets: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Marie-Ève Beauregard, Vincent Millard, Seddik Benslimane, Louis-David Leblanc, Danielle Proulx, Brigitte Poupart, Jules Philip, Louis Champagne, Daniel Gadouas, Francine Ruel, Sophie Sanscartier
Fotografia: Ronald Plante
Música: Martin Léon
Muntatge: Stéphane Lafleur

UN PROFESSOR, LA CLASSE, LA VIDA

Un professor d’origen algerià comença a donar classes en un col·legi de Montreal, en substitució de la mestra titular morta de manera tràgica. Els alumnes han quedat molt impressionats pel succés, i la primera missió de Bachir Lazhar serà ensenyar-los a superar el trauma i acceptar la realitat per dura que sigui, obrir-se als altres i no tancar-se dins del seu dolor. El propi Lazhar té un passat difícil i sap del què parla, és per això que l’aula es convertirà en espai de confidència i les classes en prolongació de les seves mateixes vides. El quebequès Philippe Falardeau ens regala amb “Profesor Lazhar” una pel·lícula lluminosa i senzilla, entendridora i profundament optimista.

El guió adapta magistralment l’obra teatral homònima de Evelyne de la Chenelière, amb tempo intimista i calculada sobrietat, recolzant-se més en els silencis i mirades que en les paraules que esdevindrien massa explícites. De mica en mica, anem contemplant com es van obrint aquelles petites ànimes, i anem coneixent als monstres que s’allotgen als seus caps. Amb suavitat i exquisida sensibilitat, entre colors hivernals apagats, la càmera s’acosta als rostres d’uns nens hiperprotegits o mancats d’afecte, i l’espectador s’introdueix a les seves vides per apostar per l’element humà en l’educació, per rebutjar la impostura i la violència, i per mirar a la mort per sobre de les fronteres i dels papers.

Però "Profesor Lazhar" ens parla de més coses: de la diferència cultural, de la burocràcia i d’entregar totes les teves energies a una feina sempre discutida pels pares, conselleries i ministeris. Però en definitiva, i sobretot, parla de com conviure amb la mort, amb el fet de que els que estimes ja no hi siguin o estiguin gairebé permanentment absents. I parla de la vida i d’aquest impuls que ens fa buscar allò que cada dia ens dona forces per llevar-nos i sortir endavant. I com totes les grans pel·lícules, ho fa gairebé sense que ens assabentem de que aquesta és la seva verdadera raó d’existir.

Tràiler

Profesor Lazhar