DOS GERMANS

El duet còmic infantil Maeda Maeda són fills d’una parella divorciada. Viuen separats: un amb la seva mare a Fukuoka, i l’altre amb el seu pare a Kagoshima i tots dos somien amb una reconciliació. Quan coneixen la notícia de la inauguració d’una línia de tren que uniria ambdues ciutats, s’aferren a un rumor, segons el qual quan els primers trens es creuin, esdevindrà un miracle. 

“Kiseki (Milagro)” es la darrera pel·lícula d’Hirozaku Kore-eda un director que al llarg de la darrera dècada ens ha ofert joies com “Nadie sabe “o “Still walking” i que ara se’ns presenta més enamorat que mai de la idea de la infantesa com a terreny d’irrefrenable exploració i aprenentatge sentimental, com experiència que habita en els refugis que un nen troba en l’amor secret per una bibliotecària o en la complicitat d’un avi que l’ajuda a saltar-se les regles. És, en essència, el viatge emocional que emprenia l’inoblidable Kikujiro amb un extravagant Takeshi Kitano a “El verano de Kikujiro”, però amb els adults eliminats del quadre. Hi ha més elements en comú amb l’obra de Kitano: la seva cerca d’una major plasticitat i color a les projeccions dels seus petits protagonistes, una traducció en el pla dels seus anhels, que es desvia de l’habitual austeritat de Kore-eda i que explicita una banda sonora que reclama més que mai la seva presència com a reforç de les seves imatges.

Per altra banda, també apareix aquí la versió més fantasmal i familiarment més punyent del director. En una escena que evoca alguns dels millors moments de la magnífica “Still walking”, dos ancians viatgen al passat i un grup de nens viu l’excitació que precedeix a l’arribada del seu gran dia, tot en una mateixa vetllada. El passatge és magistral perquè retorna al Kore-eda més contingut i atent a aquella empremta que el temps deixa en el pla, però que alhora articula una paradoxa trista i dolorosa, d’una bellesa extrema.