ANIMALS FERITS

Joseph (Peter Mullan) i Hannah (Olivia Colman) viuen al límit de les seves possibilitats emocionals. Afortunadament -o no- els seus camins es creuaran de manera espontània però definitiva. Paddy Considine debuta a la direcció amb “Redención” (Tyrannosaur) després del seu èxit al Festival de Sundance 2011 i al British Independent Film Awards on tant la seva parella protagonista com la pel·lícula van aconseguir diversos guardons.

Solvent i versàtil com a actor (“24 hour party people”, “En América”, “Cinderella man”) Considine esdevé ara un cineasta que ens trasllada als inferns interiors de dues persones que pateixen el dolor de la pèrdua. La seva soledat és només mitigada a cops, a base de cervesa o amb pregàries i passeigs
pel parc. Mentre un busca a algú que li regali un somriure o una mica d’amabilitat, l’altre dedica els seus dies a dispensarse- la a qui se li acosti demanant-li ajuda.

Aquest camí redemptor, molt transitat pel cinema, el recorrerem per un sender que manté les constants habituals del subgènere. Situacions de ràbia i violència extremes, un llenguatge gens refinat i reacciones destemprades, ambients poc acollidors, personatges solitaris de rostre taciturn que
deambulen per la ciutat como ànimes en pena, i una fotografia de llums fredes i apagades que crea atmosferes desassossegades i opressives. Però res de tot això ens faria endinsar a l’infern de la desesperació sense les físiques i intenses interpretacions de Peter Mullan i Olivia Colman, el primer amb una profunda i penetrant mirada que el mostra com a l’animal ferit a les seves entranyes, i la segona amb un gest que reflexa abnegació i esgotament en la seva agònica
lluita per sobreviure. 

Sense cap tipus de pretensió ni ínfules messiàniques, “Redención” ens lliga a la butaca i ens fa sospirar quan acaba, perquè entre tant derrotisme i frisança s’intueix una tènue llum, que fa entreveure que el tiranosaure, algun dia, pugui arribar a desaparèixer.