LES RÈPLIQUES DEL TERRATRÈMOL

Endinsats en el segle XXI, persisteix el debat sobre uns dels temes socials més discutits els últims cinquanta anys. L’estructura de la família i, en especial, el rol de la dona dins d’aquesta estructura, són el que els anglosaxons anomenarien un “work in progress”. L’evolució del que el ciutadà mitjà entén com a “normal” s’ha modificat radicalment, sobretot des del moment en què les dones han pres la paraula. Situacions com la incorporació de la dona al mercat de treball, el qüestionament dels papers dins la llar  o l’opció personal respecte la procreació com a objectiu ineludible de la família, marquen un camí que fent una mica de memòria, ha mudat substancialment en un parell de generacions. Aquest canvi pot ser analitzat com el terratrèmol que ha impactat la societat occidental, o des de les rèpliques que han patit altres parts del planeta on les mutacions han estat més restringides.

Antonella Sudasassi Furniss, directora i guionista, en la seva opera prima “El despertar de las hormigas” ens presenta la història d’Isa, una modista que viu amb la seva família en un petit poble de Costa Rica. És el que el model definiria com una bona mare, una bona esposa i una bona jove, i això és el que ensenya a les seves dues filles. El seu marit, Alcides, insisteix en el seu desig de tenir un tercer fill, tot esperant que aquest cop sigui un nen. Tanmateix Isa vol centrar-se en la seva feina i dedicar-se a una família, ambdues li costen ja prou esforços. La pressió cap a Isa del marit i  la resta de la família la fa ser conscient que quelcom ha de canviar irremeiablement.

L’òpera prima d’Antonella Sundassi empra un llenguatge subtil per narrar el col.lapse d’una inèrcia i el duel que lliura una dona farta de sentir-se presonera en el sí d’una cultura i una quotidianitat que dpnen per fet que les dones són les úniques responsables de tenir cura de l’esfera íntima de la família. L’actriu Daniella Valenciano, en els seu primer paper protagonista, carrega l’actuació d’una versemblant naturalitat contrapuntejada amb fugues oníriques. En definitiva, un conte sobre un procés interior que ha de sortir a la superfície.