Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Taste of cement

Dijous 31 de gener de 2019, 21h30
Taste of cementTaste of cement
Títol original: Taste of cement
Direcció: Ziad Kalthoum
Guió: Ziad Kalthoum, Ansgar Frerich, Talal Khoury
País: Líban
Gènere: Documental
Metratge: 85 min.
Música: Sebastian Tesch
Muntatge: Talal Khoury

En construcció

Uns treballadors siris de la construcció aixequen un gratacel a Beirut mentre les seves pròpies cases són bombardejades a l'altre costat de la frontera. I és que, si bé la guerra del Líban ja ha acabat, la de Síria és plenament activa. Aïllats de la seva llar i subjectes al toc de queda del govern sobre els refugiats, es reuneixen de nit per veure les notícies del seu país. ‘Taste of cement’ és el retrat d’uns treballadors a l’exili que s’acosta amb empatia a aquelles persones que han perdut el passat i el futur i estan atrapades en un present reiteratiu.

Tanmateix, aquest retrat no busca ni la proximitat ni el contacte íntim, ni presenta als treballadors parlant directament a càmera explicant històries tràgiques, sinó que pren certa distància i es limita a recollir la seva cadència i ritmes per elaborar-ne una visió poètica. Aquest lirisme es veu potenciat amb la veu en off de Kalthoum, director sirià del documental, qui comparteix experiències personals i afegeix un altre component poètic a través del llenguatge.

L’impecable fotografia de Talal Khoury, permet que els treballadors esdevinguin figures gairebé mitològiques, elevant així la seva importància i transformant-ne la nostra percepció. Kalthoum, en comptes de buscar l’impacte emocional a través de la tragèdia, el sentiment o la visceralitat, enalteix els seus compatriotes i els presenta com éssers quasi divins, aconseguint a través d’un apropament cinematogràfic molt subtil, quelcom que molt pocs documentals assoleixen: dignificar els individus que es troben en situacions desfavorides.

Abandonar un país perquè està essent destruït i acabar en un altre construint edificis és una paradoxa propera a la distòpia però, desgraciadament, reflexa com la misèria d’uns pot fonamentar la prosperitat d’altres –quelcom extrapolable malauradament a molts altres aspectes de la societat contemporània–. El ciment fa referència a aquest procés de construcció i destrucció que no abandona a aquests ésser humans, i com assenyala el títol, els sirians estan condemnats a portar-ne el seu sabor sempre enganxat al paladar.

Tràiler

Taste of cementTaste of cement