L’elogi de la senectud

L’opera prima com a director de l’actor John Carroll Lynch ens presenta la història de Lucky. Lucky és un veterà de la marina dels EUA amb actituds i hàbits marcadament austers. La seva rutina es veu estroncada quan pateix a casa seva un petit defalliment que el fa enfrontar-se al declivi de la seva envejable salut i a la inevitabilitat d’aquest destí.   En la dificultat d’aquesta acceptació, Lucky farà una revisió a la seva escala de valors tot comparant-la amb les dels seus veïns. En aquest procés d’avaluació Lucky troba el costat positiu de la seva vida, tot buscant-ne el sentit i mirant d’acceptar-la de la millor manera.

El paper protagonista l’interpreta Harry Dean Stanton en el que hauria de ser el seu darrer treball, doncs l’actor traspassà quinze dies abans de l’estrena de la pel·lícula. La frontera entre el paper de Lucky i la pròpia vida Dean Stanton es fa molt fina si en comparem les biografies: ambdós són veterans de guerra, criats a Kentucky i de maneres estoiques. De l’extensa carrera de Harry Dean Stanton destaquen el treball al Paris Texas de Wenders, el seu primer paper protagonista quan ja era un actor veterà; les aparicions en els films de Lynch, el qui apareix com a actor a Lucky; o en grans produccions com Alien de Ridley Scott.

Amb una absoluta senzillesa expositiva i formal s’aborda un dels temes més recurrents del pensament humà, la inexorabilitat de la mort. El relat va a contracorrent de l’actual actitud d’apartar de l’ull públic la quotidianitat de la vellesa i la defunció, no cal oblidar els moderns costums occidentals de tanatoris, residències geriàtriques i tantes altres solucions que el món del final del segle vint ha trobat. La pel·lícula fa un elogi de la senectut i de la saviesa que acumula l’experiència, ens enfronta al desaforat materialisme imperant i ens qüestiona la inevitable pregunta de si val la pena tot plegat. El camí que recorre Lucky és la d’aquell que desitja acomiadar-se d’aquest món en pau.   

Descansi en pau Harry Dean Stanton.