Tour D'A 2018
Amb la voluntat de fer arribar el cinema d’autor als espectadors i espectadores de l’Alt Empordà, el Cineclub Diòptria porta a Figueres una selecció de pel·lícules del D'A Film Festival Barcelona 2018. Així, els dies 23, 24 i 25 de maig, a les 21 h a La Cate, es projectaran tres films que han estat presentats de manera recent en diversos festivals internacionals de cinema: Braguino, del director francès Clément Cogitore, Premi a la millor pel·lícula de la secció Zabaltegui a Sant Sebastià; A ciambra, de Jonas Carpignano, premiada amb David di Donatello a la Millor Direcció i Millor Muntatge, guanyadora del Premi al millor actor al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, i Premi del Públic de l’edició d’enguany del D'A Film Festival Barcelona; i El león duerme esta noche del director japonès Nobuhiro Suwa, protagonista de la retrospectiva D'A 2018.
Tour D’A 2018 és una proposta que porta una selecció de pel·lícules del D'A Film Festival Barcelona a nou poblacions de Catalunya: Berga, el Prat de Llobregat, Igualada, Manresa, Sabadell, Sitges, Vic i Vilafranca del Penedès, essent Figueres l’única ciutat de fora de les comarques de Barcelona que acull aquesta iniciativa.
Preus especials pels espectadors que assisteixin a més d’una projecció: 1 projecció: 6 € / 2 projeccions: 9 € / 3 projeccions: 12 €
Fantasmes del passat
El concepte del fantasma al cinema de Nobuhiro Suwa és repeteix de forma recurrent, fent-se present a través de reflexes o miralls que serveixen de mitjancers d’aquest concepte difús. A El león duerme esta noche, el fantasma apareix de forma més convencional del que és usual en la manera de fer del directo, doncs es manifesta en una persona difunta: Juliette (Pauline Ettiene), l’únic amor vertader del protagonista, Jean (Jean-Pierre Léaud).
Juliette es fa visible, justament, a través d’un mirall, metàfora d’una abraçada entre la mida i la mort com una qüestió vista des de la profunditat d’un pla seqüència. El desig surt de la figura del protagonista, Jean, i de la seva disposició a enfrontar-se a la mort i a la seva vida desastrosa. El mirall, una imatge invertida del món, funciona com un autèntic portal de comunicació en el moment en què un moviment de càmera confirma la dimensió física de la imatge que reflecteix. Poques vegades un simple travelling pot contenir tanta càrrega d’il·lusió. Perquè, en el fons, entre els braços de Jean que s’obren buscant el seu amor i el moviment precipitat de la càmera seguint-lo, no hi ha diferència. La pel·lícula es transforma en un espai on a l’espectador li dóna la sensació que tot encontre és possible.
La resta del film, a més del rencontre amb el fantasma de Juliette, relata l’acostament entre Jean i un grup de nens, amb els que acaba col·laborant per rodar una pel·lícula de fantasmes. El protagonista, que afirma no saber com interpretar la seva mort pel rodatge en què està immers, acaba per trobar en el projecte dels petits, un acte que considera com “autèntic cinema”. D’aquesta manera Suwa, converteix el seu film en una prolongació d’un cinema fet per sí mateix. De fet, el director no acostuma a treballar amb guions tancats i, sense anar més lluny, El león duerme esta noche, és fruit de combinar un taller de creació cinematogràfica per nens, que el director estava dirigint a França, i el seu desig de plantejar un rodatge per experimentar.
Al final el que postula El león duerme esta noche és una negació de la mort mitjançant el conjur del que és fílmic, perquè en el fons, en el cinema tota presència pot esdevenir fantasmagòrica.