Quinzena de les Realitzadores
QUI ÉS JÚLIA?
“Júlia ist” és el debut cinematogràfic d’Elena Martin. Júlia és una jove de 21 anys que estudia tercer d’arquitectura a Barcelona i decideix anar-se’n un curs a Berlin aprofitant una beca Erasmus. És la primera vegada que deixa casa seva. Totes les expectatives que es feia a priori s’han d’anar adequant a la realitat que es troba, que acaba sent en molts aspectes radicalment diferent a l’esperada. A la pel·lícula, narrada en primera persona, la directora assumeix el paper de Júlia.
El recorregut de la protagonista, que es basa en les experiències reals dels quatre co-guionistes, és en una mena de trànsit cap a la consciència pròpia. És un viatge intern cap a l’autoconeixement que ens arriba quan ens distanciem dels nostres orígens. Segurament, si hi posem la deguda atenció acabarem aprenent més sobre nosaltres mateixos, que sobre l’entorn que ens trobem quan marxem lluny de casa. La soledat i la desubicació ens forcen a fer-nos aquelles preguntes que dins una ambient protector, o no ens havien passat pel cap o havíem cregut innecessàries. Tots els conflictes que apareixen a la pel·lícula poden ser perfectament ficcionats, cosa que no treu la mes mínima autenticitat i naturalitat al que realment importa, que és l’essència que flueix en el seu interior.
Seguint el caràcter col·laboratiu que hem assenyalat en el guió, també la música i el repartiment dins el film es nodreix d’amics de la directora. La banda sonora intenta reflectir l’atmosfera musical de la ciutat i els actors són, en la majoria, antics companys de teatre de la pròpia Elena Martín.
El paisatge, un Berlin ple de vitalitat i grisor al mateix temps, i la generació, joves per sota dels vint-i-cinc anys, no treuen universalitat al discurs de la pel·lícula. La cerca del propi camí i del propi caràcter no entenen ni de geografia ni d’edat.
Una manera d’encarar “Júlia ist” és com a una magnifica invitació a allunyar-nos del que ens ha vist néixer per poder saber realment on som i cap a on volem tirar o, si més no, a posar en dubte tota una sèrie de certeses que mai ens hauríem qüestionat.