En col.laboració amb el Festival Còmic
Els vampirs a les antípodes
El mite dels vampirs, provinent de l’històric personatge de “Vlad l’Empalador” i la seva versió novel·lada “Dràcula” de Bram Stoker, ha poblat els nostres malsons. El cinema no ha estat una excepció i ha creat un fructífer gènere de vampirs. Des del “Nosferatu” de Murnau, el “Vampyr” de Dreyer o el més nostrat “Cuadecuc, vampir” de Portabella fins al “Dràcula” de Coppola, les versions independents de Ferrara amb “The Addiction” o Jarmusch amb “Sólo los amantes sobreviven” van donant forma al mite.
Malgrat tot, la distància entre la por i l’humor de vegades és molt curta. La pel·lícula nova zelandesa “What We Do in the Shadows” n’és un clar exemple, presentat en format de fals documental i fent gala d’un humor de vegades absurd i estripat, la seva particular versió del vampirisme.
En una tasca gairebé d’homes orquestra Taika Waititi i Jemaine Clement van escriure el guió, van dirigir el film i el van interpretar. Pel que sabem del rodatge, un guió previ va ser escrit però no el van ensenyar a ningú de l’equip per tal de no coartar l’espontaneïtat de les actuacions. Es van gravar més de cent vint hores per acabar muntant l’escassa hora i mitja de metratge definitiu. Pel que podem imaginar un exercici de work-in-progress fent encabir les més delirants improvisacions dels protagonistes.
La història arrenca seguint les vides de Viago, Deacon i Vladislav, tres companys de pis que aparentment intenten passar i superar els petits obstacles de la vida rutinària, però que són en realitat vampirs que han d’alimentar-se de sang humana. Amb uns centenars d’anys a les seves esquenes troben que a les ja assumides catàstrofes ocasionades per la llum del dia, mossegar a l’arteria correcte, o trobar solucions a poder provar-se el seu vestuari sense emprar un mirall, s’hi sumen totes les dificultats que comporta la modernitat. La societat moderna els força a fer coses mundanes com pagar el lloguer, seguir la roda de tasques compartides dins el pis, entrar en bars de nit o superar els conflictes de convivència entre ells.
Tota aquesta suma de components fa que aquest film aconsegueixi el que de vegades tan costa en cinema. Fer-nos riure.