El director Olivier Assayas, una de les figures centrals del cinema francès dels últims anys, s'ha convertit des de l'any 2000 en un habitual de les seccions oficials dels festivals d'arreu d'Europa. Amb el títol de la seva última pel·lícula, Viaje a Sils Maria, el director fa referència a una petita localitat dels Alps suïssos. El paisatge sublim d'aquestes muntanyes, ens remet irremeiablement a Thomas Mann i altres intel·lectuals que han utilitzat els Alps suïssos com a reflexió intel·lectual o, fins i tot, com a teràpia personal. En el cas d'Assayas, aquesta referència gens trivial, s'emprda com a element metafòric de l'inexorable pas del temps, en un viatge on l'assaig cinematogràfic i la vida es confonen. 

 

Maria Enders (Juliette Binoche) és una respectada actriu de mitjana edat a la que ofereixen un paper en l'obra de teatre que la va llançar a l'èxit amb només 18 anys, encara que, en aquesta ocasió, en un rol molt diferent. Maria viatge amb la seva assistent Valentine (Kristen Stewart) per poder assajar. Aquí és on comencen els jocs de miralls entre obra i realitat. Assayas, construeix un guió amb clares reminiscències a Bergman (Persona) i a Mankiewicz (Eva al desnudo) on les protagonistes deixen entreveure, al llarg del polièdric argument, els seus diferents estrats vitals. 

 

El film està clarament delimitat en tres actes, com un joc teatral emfatitzat pels grandiosos diàlegs entre les protagonistes que formen, també, una simbiosi entre realitat/ficció i passat/present. Per una banda, una sorprenent Kristen Stewart, com a potencial actriu darrera d'un producte actual de Hollywood (Crepúsculo) i, de l'altra, la meravellosa Juliette Binoche, musa de grans directors com Kieslowski, Kiarostami, Carax o Haneke. Una primera lectura superficial ens situa en un viatge emocional i vital de la veterana actriu, però, Assayas va més enllà i ofereix a l'espectador un joc de miralls amb múltiples capes i significats diferents. Els diàlegs i les mirades calidoscòpiques de les "Evas", serveixen per accentuar aquest exercici de metacinema i endinsar-nos a la psicologia de les protagonistes, el seu mètode de treball i la seva percepció del món i del cinema.