Elogi de la mirada
Frederick Wiseman ha passat tota la seva trajectòria professional endinsant-se en institucions com l' American Ballet, la Universitat de Berkeley o el Ballet de l'Òpera de Paris... en aquesta ocasió, el paper protagonista el pren la National Gallery de Londres. En cadascuna d'aquestes immersions culturals existeix un profund desig del realitzador per entendre l'espai que està explorant, amb una ètica cinematogràfica que es fonamenta en la no intervenció i en la observació profunda. A National Gallery, el director ens mostra no només un enclau museístic, sinó que fa partícip a l'espectador d'una experiència estètica a través de les veus d'historiadors de l'art, conservadors, restauradors, guies i els propis visitants del museu. Així, la pel·lícula convida a reflexionar sobre el rol de la institució en concret, acostant-se a les diverses varietats d'activitats que proposa la pinacoteca i dedicant el temps i la intimitat suficient a cadascuna d'elles.
El director, d'una manera lúcida i brillant, confronta contínuament la solemnitat passada de les obres d'art del museu amb la mirada dels visitants (i espectadors) del present. És en aquest sentit on recau la importància del documental de Wiseman, en l' estètica de la recepció que s'estableix entre l'obra i el seu espectador. Si per Paul Valery el lector queda elevat a rang de segon creador d'una obra, a National Gallery s'estableix que la historicitat de l'art pot ser compresa a partir de la seva recepció activa, elevant la mirada de l'espectador a protagonista de l'obra.
Durant les tres hores de metratge del documental es constitueix un diàleg continu entre la mirada de l'espectador i les obres d'art, un lligam profund entre el passat de da Vinci, Rembrandt, Velázquez... i l'experiència estètica de l'espectador present. L'obra d'art ha de seguir prestant-se a respondre qüestions que plantegen una recepció activa dels espectadors. Així National Gallery és tot un elogi tranquil i reflexiu de la mirada, on l'espectador descobrirà al llarg de la pel·lícula, tot el que amaga l'extraordinària pinacoteca londinenca. Intimitat i passió a parts iguals, d'un Wiseman en estat pur.