4 MESES, 3 SEMANAS Y 2 DÍAS (4 luni, 3 saptamini si 2 zile)
ARXIU DE PEL·LÍCULES
20 de Novembre de 2008 a les 22:30
Any estrena: Gener 2008 Durada: 113 min. Direcció: Cristian Mungiu Guió: Cristian Mungiu Intèrprets: Anamaria Marinca (Otilia), Laura Vasiliu (Gabita), Vlad Ivanov (Sr. Bebe), Alex Potocean (Adi), Luminita Gheorghiu (Sra. Radu), Adi Carauleanu (Sr. Radu), Madalina Ghitescu (Dora), Catalina Harabagiu (Mihaela), Sanziana Tarta (Carmen), Mihaela Alexandru (Daniela) Fotografia: Oleg Mutu Muntatge: Dana Bunescu Idioma: Romanés País: Romania Subtítols:
Castellà Gènere: Drama Web: www.golem.es/4meses3semanas2dias
SINOPSI
En col.laboració amb l'Àrea de Dona i Gestió de la Igualtat de l'Ajuntament de Figueres
ENTRADA GRATUÏTA
Mai més
Un passaport segellat de guardons allà per on ha passat —Palma d’Or a Cannes, millor pel•lícula i director als Premis Europeus, Fipresci a Donòstia, nominació als Globus d’Or, entre d’altres, amb un tema tant seriós com polèmic i espinós, amb una petita producció i des d’un país d’escassa indústria cinematogràfica —o al menys, poc coneguda : Romania—. Amb aquest cartell, Cristian Mungiu traça un dur retrat social i humà, a l’entorn de dues estudiants que, durant la dictadura de Ceaucescu, decideixen avortar clandestinament.
Un film dur, però necessari i honest a l’hora de tractar un tema sempre debatut amb passió. El seu caràcter realista i obert evita qualsevol postura moral definida, però assumeix el compromís de presentar una situació greu i dramàtica sense frivolitat ni engany. Es limita a mostrar una crua realitat : Gabita està embarassada i vol avortar, però és il•legal; Otilia, la seva amiga i companya d’habitació a la residència d’estudiants, s’ofereix a ajudar-la i a acompanyar-la a un hotel on es posaran en mans d’un “carnisser” sense escrúpols; és el començament d’un drama per aquestes dues joves. Mungiu no entra a valorar si fan bé o malament avortant, si el problema és la manca de condicions sanitàries o de llibertat, si cabrien altres solucions viables..., perquè només li interessa posar sobre la pantalla una realitat íntima i punyent que viuen dues noies —principalment Otilia— dins un entorn de misèria moral.
Mungiu evitat tota gratuïtat i concessió a l’obscenitat o a la morbositat. Destaca la puresa de línees narratives per presentar, gairebé en temps real, la situació de les protagonistes a les hores prèvies, la degradant negociació amb l’avortista, la seva pràctica i el seu desenllaç. Només una subtrama a casa del xicot d’Otilia qui, tanmateix, apareix perfectament encadenada i que vé a completar el quadre social romanès, i també a mostrar la diferent percepció que homes —patètica actitud la del xicot— i dones tenen de l’assumpte.
Encerta el realitzador en adoptar el punt de vista d’Otilia per narrar la història de la seva amiga —en realitat, el film també es podria considerar com un elogi a l’amistat—, i també en prescindir de música extradiegètica que hagués adulterat el seu to realista i veraç.. Pel•lícula seriosa i que es planteja qüestions de rellevància, ideal pel debat per no ser tendenciosa i per la seva capacitat per despertar consciencies. Un cinema valent i directe, moral sense voluntat de moralitzar, per una història que no s’hauria de repetir mai més.
