En col.laboració amb Amnistia Internacional Alt Empordà i el GEES
PERDUTS AL SÀHARA
Catorze quilòmetres és la distància que separa Àfrica d’Europa, però també és la barrera que separa els somnis de milions d’africans que veuen en Occident la seva única sortida per escapar de la fam i de la misèria. De la mà de tres joves africans -Violeta, Buba i Mukela- recorrerem un llarg i perillós viatge a través del Sàhara per conèixer el que mai no ensenyen els mitjans de comunicació. Les repetides imatges a la televisió de cayucos arribant a las costes de Canàries han acabat per insensibilitzar-nos davant un drama que només mostra la punta de l’iceberg. Aquelles imatges de rostres exhausts donen bona fe de la duresa del viatge, un viatge que té el seu origen a milers de quilòmetres de distància i que pot durar anys.
El director, Gerardo Olivares, mostra en aquest ficció amb to de documental el millor i el pitjor d’Àfrica, reconstrueix rutines, enalteix la bellesa impressionant del paisatge gràcies a la fotografia d’Alberto Moro, i crea un discurs polític, des de la filosofia dels tuaregs que lluiten per redreçar el continent des de dins fins als traficants de persones del Marroc que escorxen als immigrants aprofitant-se de la seva situació. “14 kilómetros” és un film de llums i ombres, d’esperances i desil·lusions, de caiguda i ressorgiment. Però és, sobretot, un homenatge als milers de persones que es juguen la vida a la recerca d’un futur possible, als qui van triomfar i als qui van fracassar, als qui viuen i als que van morir en l’intent. Olivares tracta amb gran respecte i determinació el seu camí des dels racons més recòndits de Mali fins a la costa marroquina. És, en definitiva, la història d’un viatge, d’una meta que és el començament d’una altra vida. Considerada, detallista i reflexiva, “14 kilómetros” és una bella peça sobre una situació apressant que a Europa ha quedat malauradament desposseïda de tota la seva cruesa i humanitat a força de aparèixer a la televisió de forma quotidiana.
“14 kilómetros” va ser guardonada amb l’Espiga d’Or a la Seminci-Festival de Cinema de Valladolid 2007, així com amb els premis a la millor fotografia i millor banda sonora.
