Takeshi

Registrat: 02 Nov 2006 Missatges: 180 Ubicació: Office Kitano
|
Publicat: Dl 28 Des 2009, 02:39 Assumpte: El primer dia del resto de tu vida - 17/12/09 |
|
|
La vie en rose (...amb espines)
La família com anomalia, com estructura tradicional, com generadora d’alegries infinites, com font d’ineludibles tragèdies. La família i els danys col•laterals del pas del temps, la família com testimoni tragicòmic de ruptures i estima retrobada. La família, en definitiva, com ens universal i inspiració incommensurable pel melodrama.
“El primer dia del resto de tu vida” és un dia que en realitat en són cinc i que Rémi Bezançon pren com a referència per narrar la història dels Duval, família a la que resulta impossible no trobar en algun moment i membre el reflex d’un mateix, i que s’encarrega de recordar la meravellosa ficció que constitueixen purs instants de quotidianitat. Els capítols que constitueixen aquest mosaic familiar aprofundeixen a les relacions que s’estableixen, es trenquen i restauren entre els seus diferents components, fent-nos testimonis de crisis d’edat, tensions paterno-filials vàries i amores perduts a una nit de rock invisible. Bezançon pretén l’obra total, capaç d’abastar en el seu retrat múltiple la totalitat de moments peremptoris que marquen una vida (incloent una magnífica metàfora visual de la pèrdua de la virginitat), sense poder oblidar que aquests són concomitants, resultants d’una època i context que s’estableixen tan des de les imatges d’una pel.lícula Súper 8 com en la intromissió del grunge a una discussió matutina.
Des del seu mateix pròleg, el film de Bezançon demostra una prodigiosa capacitat per conjugar, en el si del relat fragmentat, un estil visual irresistible, en el que la pauta la donen els insolentment brillants enunciats de cada capítol, el ritme i les modèliques transicions.
Estem davant d’una saga familiar indomable, basculant entre la incorrecció de la gross comedy i el diàleg mordaç, entre la nostàlgia i el sentimentalisme mai desaforat. “El primer dia del resto de tu vida” acaba destapant les seves cartes per acabar proclamant-se una lloança a la família, entesa com fenomen inevitable que urgeix gaudir a cada instant. |
|