Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Winter Sleep

Dijous 15 de gener de 2015 a les 21.00h
Winter SleepWinter SleepWinter SleepWinter Sleep
Títol original: Kis uykusu
Direcció: Nuri Bilge Ceylan
Guió: Ebru Ceylan, Nuri Bilge Ceylan
País: Turquia, França, Alemanya
Idioma: Turc, Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 196 min.
Intèrprets: Haluk Bilginer, Melisa Sözen, Demet Akbag

L’ánima al mig de la neu

Nuri Bilge Ceylan és un d’aquells noms enrevessats que hem anat aprenent a pronunciar al llarg dels anys. Un d’aquells directors de cinematografies situades al marge i amb dificultats per arribar als mercats comercials que es van fent un forat amb la seva filmografia. Ja queda lluny aquell “Lejano” de l’any 2002 o “Los Climas” de l’any 2006, projectats a Diòptria, amb els que la premsa internacional va apostar decididament per la mestria d’aquest cineasta turc. La mateixa premsa parla de la pel·lícula que veurem, “Winter Sleep” (“Sueño de invierno”), com a zenit de la seva carrera. I així ho corroboren els premis, amb la Palma d’Or de Cannes al capdavant. Una carrera sòlida i sense presses, adreçada a fer pel·lícules llargament reflexionades que captiven a l’espectador amb un bellíssim i molt particular tractament del paisatge, la llum i el so. Ens podem preguntar que més es pot demanar a un director de cinema que una mirada insòlita que ens faci entrar en el seu món?

“Winter Sleep” ens introdueix Aydin, un actor jubilat que dirigeix un petit hotel al mig de l’Anatòlia central. Acompanyen al protagonista una esposa molt més jove que ell i una germana plena de tristesa pel seu recent divorci. Ens trobem a l’hivern i l’estepa es va cobrint de neu. L’hotel es converteix en un refugi i l’escenari de les afliccions dels personatges.

La bellesa del paisatge ens engoleix i ens prepara cap a una minuciosa radiografia psicològica dels protagonistes. Se’ns retrata l’ànima d’aquests posats sota el focus de dilemes com la generositat, la dignitat o la dependència, a més de mostrar-nos l’ambigüitat de la culpa o la compassió. La intenció de fer la dissecció del que significa ser humà pot resultar aclaparadora però mai avorrida. Aquest tipus de cinema és titllat de vegades de lent o llarg. No discutirem que una pel·lícula amb 195 minuts de metratge no sigui llarga, però pel que fa a la lentitud, aquesta és indispensable per entrar dins d’un clima de reflexió que assoleix tanta profunditat. És ben cert que una intenció tan elevada com és l’anàlisi de l’ànima humana, sovint peca de supèrbia o reduccionisme. Res més lluny de l’aproximació modesta que fa Ceylan, cercant en la conducta quotidiana el reflux dels racons obscurs del nostre interior. No podem negar que aquest aprofundiment ens pertorbi però aquí, com en els altres aspectes mencionats, rau l’excel·lència del treball. Cal anar amb compte a donar el títol d’obra mestra a una pel·lícula, però vista la quasi unanimitat dels savis crítics, també ens atrevirem a qualificar-la així.

Tràiler

Winter SleepWinter SleepWinter SleepWinter Sleep