Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Potiche

Dijous 16 de febrer de 2012, 20h30
Dijous 16 de febrer de 2012, 22h30
Potiche
Títol original: Potiche
Direcció: François Ozon
Guió: François Ozon
País: França
Idioma: Francès
Gènere: Comèdia
Metratge: 103 min.
Intèrprets: Catherine Deneuve, Gérard Depardieu, Fabrice Luchini, Karin Viard, Judith Godrèche, Jérémie Rénier, Sergi López, Évelyne Dandry, Bruno Lochet
Fotografia: Yorick Le Saux
Música: Philippe Rombi
Muntatge: Laure Gardette

Cicle de cinema en V.O.S. en col·laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes de Figueres

DONES AL PODER

Us imagineu a Catherine Deneuve amb xandall i dirigint amb eficiència una fàbrica de paraigües en absència d'un marit tirà i furibund? Dos anys després del seu conte de fades obrer, aquella petita delícia anomenada "Ricky" (2009), François Ozon torna a demostrar que les qüestions socials també funcionen molt bé a través de la comèdia.

I la que ens ocupa és un pastís colorista i de tonalitats properes al kitsch. "Potiche” és el relat alternatiu de l'alliberament i la independència de les dones dels rols habituals imposats pel patriarcat. Una història cridanera i teatral, que pot ser subestimada en la seva aparent lleugeresa, però que recorre amb mordacitat les expectatives, dobles morals i fracassos de la burgesia i que no renuncia a la caricatura del sindicalisme estantís. A la pel·lícula d’Ozon, Deneuve és una senyora magnífica amb permanent, senzilla en el seu paper de dona “florera” (“potiche” en francès), però complexa i inescrutable tan bon punt assistim al seu passat i a la seva mà miraculosa pels negocis. En contraposició, un Gérard Depardieu que fa d’alcalde i ex-amant irremeiablement enamorat, il·lús i formal senyor del poble que no té problemes en deixar-se veure per ambients nocturns per marcar-se un ball amb ella, en un dels moments més memorables de la pel·lícula.

Amb la tendresa com a fórmula a "Potiche” s’hi utilitza amb sordina la incorrecció per dibuixar un paisatge social que abasta des de l'esmentada reivindicació del matriarcat, a la insinuada acceptació de l'homosexualitat passant, per descomptat, per la revolució del proletariat que no està tan lluny del desconcertant alçament de la de la seva compatriota Louise Michel. Que el context sigui la dècada dels 70 acaba tenint poca importància quan, en la conclusió, el llargmetratge té plena vigència i converteix a la seva heroïna en el viu reflex de Ségolène Royal

Tràiler

Potiche