Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Viva la Libertad

Dijous 02 d'octubre de 2014 a les 21.00h
Viva la LibertadViva la LibertadViva la LibertadViva la LibertadViva la Libertad
Títol original: Viva la libertà
Direcció: Roberto Andò
Guió: Roberto Andò
País: Itàlia
Idioma: Italià, Francès, Alemany
Gènere: Comèdia, Drama
Metratge: 94 min.
Intèrprets: Toni Servillo, Valerio Mastandrea, Valeria Bruni Tedeschi

L’alternativa il·lusionant

I si un filòsof recentment sortit del psiquiàtric fos la gran solució de la política i el poble italians? La premissa, per passada de voltes és una autèntica bomba: de força emocional, d’argumentació intel·lectual i d’il·lusionisme còmic. I fins a aquests tres territoris, tan distants en aparença, però potser tan propers a la realitat, ha arribat el director Roberto Andò a “Viva la libertà”, adaptació de la seva pròpia novel·la, en la que torna a jugar amb el recurs del mandatari caigut en desgràcia i al que el seu propi doble supera en credibilitat, encert i eficàcia.

Al servei de tot plegat, el gran Toni Servillo i per partida doble: com l’apocat i servil polític de partit, gris i criticat, i com el seu estrambòtic germà bessó, brillant en la seva bogeria que no és més que seny absolut.

En format de farsa, en la que es succeeixen els elements burlescs aparentment inversemblants, però en la que sempre es manté una meravellosa quota de credibilitat, la pel·lícula apel·la a la consciència de la gent mentre denigra els habituals aparells de partit, les lluites que poc tenen a veure amb la ideologia i en canvi molt amb l’ego i les quotes de poder. Servillo torna a oferir-nos un festí interpretatiu amb dos papers molt diferents, amb els que aconsegueix que, als cinc minuts de pel·lícula, haguem oblidat completament el seu sensacional Jep Gambardella de “La grande bellezza”. Junt amb ell, el gran personatge tapat de la funció: l’admirable ma dreta del líder, verdader artista del quadrilàter polític, de les idees i de la intel·lectualitat i que, per la seva manca de carisma i el seu físic anodí, està condemnat a ser el segon que no es veu, però que remena els fils. Un joc en el qual n’és clarament protagonista l’esquerra italiana, per molt que només es verbalitzi una sola vegada al llarg del metratge.

Amb un punt de partida similar al de “Habemus Papam” (Nanni Moretti, 2011), en el que la por escènica paralitza a un polític fins la seva fugida literal, “Viva la libertà” és aquella somniada pel·lícula política que, algun dia, algú s’atrevirà a fer i a produir a Espanya.

Tràiler

Viva la LibertadViva la LibertadViva la LibertadViva la LibertadViva la Libertad