Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Nowhere boy

Dijous 09 de febrer de 2012, 20h30
Dijous 09 de febrer de 2012, 22h30
Nowhere boy
Títol original: Nowhere boy
Direcció: Sam Taylor-Johnson
Guió: Matt Greenhalgh
País: Regne Unit
Idioma: Anglès
Gènere: Drama biogràfic
Metratge: 98 min.
Intèrprets: Aaron Taylor-Johnson, Kristin Scott Thomas, Thomas Brodie-Sangster, Sam Bell, Anne-Marie Duff, David Morrissey, Ophelia Lovibond, Josh Bolt, Jack McElhone, Calum O'Toole, Les Loveday
Fotografia: Seamus McGarvey
Música: Alison Goldfrapp, Will Gregory
Muntatge: Lisa Gunning

Cicle de cinema en V.O.S. en col·laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes de Figueres

LA GESTACIÓ D’UN MITE

Per comprovar el que fou el fenomen de la banda de Liverpool, res millor que "!Qué noche la de aquel dia!" (Richard Lester, 1964), per entrar en l’essència anàrquica dels Fab Four ja tenim "Magical mystery tour" (The Beatles, 1967). "Nowhere boy", en canvi, ens parla del germen de la mítica banda sense anomenar una sola vegada la paraula "Beatle" i ens fa entendre l’educació sentimental del geni de John Lennon sense cenyir-se a més capítols que aquells que interessen per entendre el principi de tot plegat.

L’òpera prima de la directora britànica Sam Taylor-Wood assumeix l'estatus de pròleg o de perfil més o menys biogràfic i/o hagiogràfic. Abans d'arribar-hi però, passa per l’estudi de personatges fonamentals en el recorregut vital de John Winston Lennon, abans que fos John Lennon, abans de l'associació inevitable amb la carrera musical de The Beatles i la revolució musical que començaria a la gira per Hamburg a principis dels 60. En aquesta galeria de figures capitals, és la maternitat conflictiva entre la seva tia Mimi Smith (Kristin Scott Thomas) i els desequilibris de Julia (Anne-Marie Duff), mare biològica però absent, la que ocupa el corpus emocional que defineix una adolescència dispersa i turmentada. I és en els marges d’aquell microunivers de lliçons de guitarra, dosis d’irreverència de carrer i de desenganys afectius, on se’ns explica la història dels Beatles, aquella en el qual la personalitat indòmita de Lennon col·lideix per primer com amb la de McCartney, aquella en la que els primers assaigs en solitari d’ambdós creen les incipients notes d’un llegat que avui sona intemporal.

Sam Taylor-Wood no estalvia moments de màgica intimitat, en els que Lennon aprèn a tocar la guitarra mentre el món avança a càmera ràpida, o McCartney canta a la mare de Lennon una cançó per la seva mare. Espurnes memorables en una pel·lícula que, precisament, compren el seu esperit bàsic com l’avantsala d’una època memorable.

Tràiler

Nowhere boy