Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Año bisiesto

Dijous 24 de maig de 2012, 22h30
Año bisiesto
Títol original: Año bisiesto
Direcció: Michael Rowe
Guió: Lucía Carreras, Michael Rowe
País: Mèxic
Idioma: Castellà
Gènere: Drama
Metratge: 94 min.
Intèrprets: Mónica del Carmen, Gustavo Sánchez Parra, Armando Hernández, Diego Chas, Jaime Sierra, Marco Zapata
Fotografia: Juan Manuel Sepúlveda
Música: Afrodita
Muntatge: Óscar Figueroa

CALENDARI MARCAT

Laura té 25 anys, és periodista i viu sola a un pis de Ciutat de Mèxic. A una trobada sexual aleatòria, coneix a Arturo, obrint pas a una relació tan intensa com inesperada. Michael Rowe debuta com director amb “Año bisiesto”, proposta valenta i incòmoda premiada amb la Caméra d’Or al Festival de Cannes de 2010, i amb un reguitzell de comentaris més o menys polèmics al seu pas per diversos festivals internacionals.

Molt ben narrada, basada en plans llargs, pràcticament estàtics tots ells, aquest drama al voltant de la soledat, del pes de les experiències passades i el desconeixement, a vegades brutal, de nosaltres mateixos, dels nostres límits i necessitats, traspua risc des de cadascun dels seus fotogrames. Rowe col·loca la càmera amb gran encert, buscant una objectivitat que negui tot judici de valor de la figura protagonista, a la que dona veu, cara i cos de manera integral una Mónica del Carmen que grava a foc en l’observador la que és la seva primera actuació en un llargmetratge. Escruixidora des de la seva honestedat, des de la seva mirada als mascles anònims amb els que comparteix llit per unes hores, des de la seva mínima activitat destinada a omplir hores mortes i buides de contacte, fins a la seva evolució i conclusió.

Compartint protagonisme, Gustavo Sánchez Parra, sempre intens i entregat, tot i que aquest cop superat per la seva companya de repartiment, confirma un domini absolut de la situació tant des del pla real com des del fictici. Potser el cineasta peca una mica d’ambiciós a l’hora de incloure excessives lectures -polítiques fins i tot, per l’origen indi del rol principal- però el treballo de definició dels personatges és extraordinari, i l’espectre tècnic manté un nivell notable des d’una fotografia tan natural com descarnada fins a una edició del so que potencia els jocs amb els elements que composa cada imatge. Humana, brutal, sensible, colpidora. Una sorprenent òpera prima.

Tràiler

Año bisiesto