6è Cicle de Cinema en V.O.S. en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes de Figueres

* Entrada gratuïta *

CINEMA I TEATRE

Vincent, Élisabeth, Pierre, Claude i Anna. Un sopar agradable entre amics i familiars, amb fantàstiques notícies en perspectiva. Tot i que ja se sap com poden acabar aquestes reunions. Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière signen aquesta adaptació cinematogràfica de “El nombre” (Le prénom), que suposa el salt a la gran pantalla de la seva pròpia obra que continua present encara amb gran èxit a la cartellera teatral barcelonina, gairebé cinc mesos després de la seva estrena.

Possiblement us rondi pel cap el record de “Un deu salvatge / Carnage” del tàndem Polanski/Reza, i és evident que els trets comuns són notables: un escenari, un grapat d’actors i una animadversió creixent. Però aquesta comèdia és més personal, més punyetera, més autocrítica amb la pròpia societat francesa en una radiografia humana amb la que tots ens podem veure representats en major o menor mesura, però que furga en la frustració impostada del progressista, el passotisme triomfal del conservador, la bilis oculta en les circumstàncies de qui no sent el que aparenta i el dolor que
s’amaga sota allò més superficial. Un toc de bogeria recolzat per un muntatge vigorós i un ritme de vegades histriònic, però extremadament divertit, amb uns diàlegs conscientment culturetes i elevats - els perills de la pedanteria que pot derivar de l’excés de formació intel·lectual és una de las causes principals de la diatriba - i el magnífic treball d’un quintet salven els perills d’una proposta que corre precisament el de convertir-se, com els propis protagonistes - i qualsevol de nosaltres, en realitat -, en víctima de sí mateixa. “El nombre (Le prénom)” ens recorda, i no està mai de més, que hi ha molt poques coses que verdaderament importen. I que s’ha de tenir molta cura de conservar-les.

“Le prénom” va estar nominada a 5 premis César de l’Acadèmia de Cinema Francesa, inclosa la de millor pel·lícula.