Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Dios es mujer y se llama Petrunya

Dimecres 16 de setembre de 2020, 20h30
Dios es mujer y se llama Petrunya
Títol original: Gospod postoi, imeto i' e Petrunija
Direcció: Teona Strugar Mitevska
Guió: Teona Strugar Mitevska, Elma Tataragic
País: Macedònia
Idioma: Macedoni
Gènere: Comèdia dramàtica
Metratge: 100 min.
Intèrprets: Zorica Nusheva, Labina Mitevska, Stefan Vujisic, Suad Begovski, Simeon Moni Damevski, Violeta Sapkovska, Petar Mircevski, Andrijana Kolevska, Nikola Kumev, Bajrush Mjaku, Xhevdet Jashari, Vladimir Tuliev, Ilija Volcheski, Igor Todorov, Nenad Angelkovic, Mario Knezovic, Ljiljana Bogojevic, Straso Milosevski, Pece Ristevski, Stojan Arev
Fotografia: Virginie Saint-Martin
Música: Olivier Samouillan
Muntatge: Marie-Hélène Dozo

EN COL.LABORACIÓ AMB EL FESTIVAL CÒMIC 2020 - Sala La Cate

La creu de ser dona

Cada mes de gener a Stip, un petit poble de Macedònia, un dels sacerdots de major rang eclesiàstic porta una creu de fusta al riu perquè un grup d’homes aconsegueixin el preuat trofeu. Aquell que l’arreplegui tindrà bona sort i prosperitat a la vida. De tornada d’una entrevista laboral, Petrunya (Zorica Nusheva) passa per allà just a aquell moment i no dubta en llençar-se a l’aigua per agafar-la. Petrunya es nega a entregar la creu a la multitud d’homes enfurismats i se l’emporta cap a casa. Com gosa una dona participar a aquest ritual tradicionalment masculí? La tempesta esclata, però Petrunya es manté ferma a la seva decisió malgrat convertir-se en el cap de turc d’una societat retrògrada a la que la directora Teona Strugar Mitevska posa davant d’un doble mirall d’estil.

Amb aquest inici amb aspecte d’anècdota, la cineasta balcànica composa una divertida, clara i lúcida radiografia del masclisme, l’estupidesa i l’arrogància d’una societat patriarcal, d’una religió pintoresca i discriminadora i d’uns poders policials abusius, que no volen aldarulls i que quan cal, es passen les lleis pel folre o les interpreten com convé. Una periodista moderna que es mou de forma arriscada entre la recerca de la veritat i una certa tendència al sensacionalisme incidirà a fons en el tema i també es ficarà en un bon embolic.

La història no és cap invenció de las guionistes en aquest cas. De fet, reflexa un insòlit fet real, que succeí al 2014 i que originà molts comentaris a la societat macedònia, sobre las tradicions religioses i sobre el masclisme encara no erradicat, així com la rebel·lia i la resistència contra la tradició.

“Dios es mujer y se llama Petrunya” va ser guardonada amb el Premi Guild Film i el Premi del jurat ecumènic al Festival de Berlin, el Premi a la millor pel·lícula al Festival Motovun, el Premi Vesna al Festival d’Eslovènia i el Premi a la millor actriu per Zorica Nusheva al Festival de Cinema Europeu de Sevilla de 2019.

 

 
 
Dios es mujer y se llama Petrunya