Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Ida

Dijous 22 de maig de 2014 a les 21.00h
IdaIdaIdaIdaIdaIdaIda
Direcció: Pawel Pawlikowski
Guió: Rebecca Lenkiewicz, Pawel Pawlikowski
País: Polònia, Dinamarca
Idioma: Polac
Gènere: Drama
Metratge: 80 min
Intèrprets: Agata Kulesza, Agata Trzebuchowska, Dawid Ogrodnik

Del tronc a les arrels

A la Polònia dels anys 60, una novícia es prepara per convertir-se en monja al mateix convent catòlic on fou abandonada quan era un bebè. Abans de la seva irrevocable decisió, haurà de passar comptes amb l’únic membre de la família que coneix : Wanda, una tia llunyana, antiga funcionària d’alt nivell del partit comunista. Juntes s’embarcaran en un viatge per les carreteres del país a la recerca de la veritat sobre el destí dels pares d’Ida, però també de la història personal de Wanda i de la possibilitat d’una vida amb amor més enllà dels murs religiosos i polítics que les atrapen.

De Pawel Pawlikowski, cineasta políglota i cosmopolita, en coneixíem la duresa lúcida de 'Last resort' (2000) i la confusió trista de 'La mujer del quinto' (2011), la primera rodada a Anglaterra i la segona a França. ‘Ida’ és el primer treball a la seva Polònia natal i, potser per això, per la seva salvatge sinceritat tacada d’autobiografia, el millor i més personal de tots ells.

Supèrbiament fotografiada en un blanc i negre lluminós i cru, cada instant esdevé tan commovedor com cert; tan salvatge com elegant. La càmera segueix pautadament cada gest, cada moviment de l’ànima. I així fins aconseguir una fidel i perfecta descripció de la ferida del passat.

L’actriu debutant Agata Trzebuchowska enlluerna amb la seva senzillesa entregada i el seu rostre serè i gairebé angelical, donant una perfecta dimensió al personatge a cada moment. Com a necessari contrapunt, la salvatge i contundent composició de Wanda que realitza la veterana Agata Kulesza, en la pell d’una fiscal implacable stalinista, convertida per atzars del temps, novament en simple alcohòlica.

Amb reminiscències, al menys en el seus aspectes formals, del cinema de Bergman o el de Dreyer, “Ida” esdevé un contundent anàlisi de la fe, entesa en el seu sentit més ampli i no només el religiós. És aquesta profunda convicció i respecte pels sentiments íntims i la capacitat de transmissió de les seves imatges, reduint el text a la mínima expressió, la que confereix una grandesa inesperada a l’obra i que ens emociona malgrat l’aparent fredor d’unes imatges gairebé estàtiques i ascètiques, però que permeten apreciar els plecs del cor i endevinar cadascun dels seus batecs.

Tràiler

IdaIdaIdaIdaIdaIdaIda