Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Centro histórico

Dijous 15 de maig de 2014 a les 21.00h
Centro históricoCentro históricoCentro históricoCentro histórico
Direcció: Pedro Costa, Manoel de Oliveira, Víctor Erice, Aki Kaurismäki
Guió: Pedro Costa, Manoel de Oliveira, Víctor Erice, Aki Kaurismäki
País: Portugal
Idioma: Portuguès, Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 80 min
Intèrprets: Judite Araujo, Maria Fatima Braga Lima, Marco Carreira, Arlindo Fernandes, Filomena Gigante

Núvols d’occident

La ciutat portuguesa de Guimarães va ser capital europea de la cultura l’any 2012 i aquest fet va motivar la producció de Histórias do Cinema “Centro histórico”. Per dur aquest projecte a terme es va comptar amb dos directors portuguesos, Pedro Costa i Manoel de Oliveira, amb el finlandès Aki Kaurismäki -establert a Portugal des de fa ja 25 anys- i amb l’espanyol Víctor Erice. Quatre directors de gran bagatge i una relació més o menys directa amb la ciutat per un film episòdic en el que cadascú completaria un migmetratge amb la seva particular visió de la localitat. La subtil crítica al massificat i empobrit turisme cultural és l’aspecte que, juntament amb la identificació estètica que de cada director hi aporta, més singularitza aquesta obra.

Aki Kaurismäki : una sola taula a la terrassa d’un humil bar, unes tovalles que amb prou feines aconsegueixen tapar-la i, això sí, una flor al centre. L’autor que tanta tendresa ha donat sempre als seus personatges aconsegueix, un cop més, el nostre somriure dins d’un ambient de crepuscle i decadència. Sense diàleg, Kaurismäki ens dibuixa un lloc al qual els turistes no s’acosten. La soledat al treball, gairebé tan dura com la soledat personal. Pedro Costa : Ventura i un ascensor. L’acompanya un soldat pintat como si fos un ninot de plàstic. Un soldat hostil, potser la personificació de la seva consciència. Amb la revolució dels clavells com a rerefons, l’episodi es presta a múltiples interpretacions. Culpa? penediment? purgatori? El silenci que va mantenir durant la revolució es torna contra ell. Víctor Erice: Fábrica de Fiaçào e Tecidos do Rio Vizela (actualment coneguda com la dels "vidres partits" donat el seu estat d’abandó), fundada el 1845, una de las més antigues de Portugal, a principis del segle XX va arribar a ser la segona fàbrica de teixits de tota Europa. Ubicada a una comarca on avui s’hi registra la major taxa d’atur de la regió. Arran del seu tancament el 2002, més de 1.000 treballadors van quedar-se sense feina i a hores d’ara encara no n’han aconseguit una altra.

Manoel de Oliveira : un guia turístic presenta solemnement l’estàtua d’Alfonso Henriques, primer rei de Portugal i poderós conqueridor. De Oliveira ens ofereix la cara oposada, des del punt de vista del fotografiat, mostrant-nos aquesta massa d’anònims visitants qui, amb les seves càmeres, es senten segurs de poder atrapar la major part d’una realitat que se’ls torna esquiva.

Tràiler

Centro históricoCentro históricoCentro históricoCentro histórico