Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Oh Boy

Dijous 08 de maig de 2014 a les 21.00h
Oh BoyOh BoyOh BoyOh Boy
Direcció: Jan Ole Gerster
Guió: Jan Ole Gerster
País: Alemanya
Idioma: Alemany, Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 83 min
Intèrprets: Tom Schilling, Katharina Schüttler, Justus von Dohnányi

Cafeïna per a l'ànima

Es pot explicar el que representa la teva vida en un sol dia? Niko és un jove berlinès desencantat amb el món, vaga per la seva ciutat sense rumb fix, com un flâneur, un antiheroi que vol trobar el seu lloc en la societat que l'envolta. Una societat, l'alemanya, en el que el pes de la seva història encara es fa present en el seu jovent. Les imatges en blanc i negre i la música de jazz acompanyen al protagonista Nico Fischer pel seu viatge berlinès, vint-i-quatre hores on les arestes emocionals pesen, tant en la vida del protagonista com en els personatges que l'envolten. Nico, magníficament interpretat per Tom Schilling (Mein Kampf, RAF...) denota una clara falta de convicció per a arribar a ser, un sentiment que travessa tota la seva vida i la d'alguna part de la joventut actual. Tragicòmica a parts iguals, l'òpera prima de Jan Ole Gerster és una joia que destil·la autenticitat i perfecció formal.

El film va ser el gran triomfador dels Premis del Cinema Alemany de 2013 amb sis guardons i va obtenir tres nominacions en el Premis del Cinema Europeu. En la pel·lícula de Gerter hi ha una clara influència tant de la nouvelle vague en l' estètica i en la senzillesa de la forma, com dels films de Jim Jarmusch en la recreació dels personatges. El director ens mostra Berlín i la seva societat de forma clara i directa, essencial, senzilla i sense extenuar amb discursos retòrics sense fons.

Imatges en blanc i negre flanquegen la vida del protagonista en concret i la d'Alemanya en general. La història també és un dels temes principals d'Oh Boy, no tant vista com un pes de la culpa sinó com un fet més del modus vivendi d’un jove alemany. El film exemplifica perfectament com es conviu actualment amb els fantasmes del passat i la responsabilitat del present.

I Nico només desitja una tassa de cafè...que algú li posi!

Tràiler

Oh BoyOh BoyOh BoyOh Boy