Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Oslo, 31 de agosto

Dijous 24 d'abril de 2014 a les 21.00h
Oslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agosto
Títol original: Oslo, 31. august
Direcció: Joachim Trier
Guió: Pierre Drieu La Rochelle, Joachim Trier
País: Noruega
Idioma: Noruec, Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 95 min.
Intèrprets: Anders Danielsen Lie, Hans Olav Brenner, Ingrid Olava

El final de l’estiu

De vegades ens preguntem si una pel·lícula ens ha de donar respostes o si ha d’intentar explicar la solució a un problema concret. La majoria de les que queden en el nostre record ens interpel·len, ens acompanyen i ens acaben deixant tenir les nostres pròpies conclusions. Potser aquesta és la raó de ser de l’espectador de cinema i “Oslo 31 de agosto” ens convida a aquest exercici.

En aquest treball del director noruec Joaquim Trier, cosí llunyà del Von Trier danès, trobem al protagonista, Anders, a punt d’acabar un tractament en un centre de desintoxicació. Una de les darreres fases de la seva teràpia és la reincorporació al mercat laboral i això el porta a una entrevista de feina que tindrà lloc a Oslo. En cap cas ens trobem davant d’un jove marginal, ans el contrari, és guapo, intel·ligent i provinent d’una família com qualsevol altra. Aquest viatge el farà retrobar-se amb gent del seu passat i replantejar-se el transcurs de la seva existència. Somnis, oportunitats perdudes i records es barregen en una jornada intensa descrita magistralment. Mil detalls cinematogràfics ens sorprenen, com l’estructura de pròleg en seqüència que s’acaba concloent en el desenllaç, la plasmació de l’observador solitari, el retrat de l’oient curós que capta el seu entorn o la descripció de l’amor fresc i desenfadat. Aquest anar i venir de percepcions ens situa en un retrat molt real del que pot ser l’experiència vital de qualsevol, plena d’alegries i amargors.

La minsa oportunitat que tenim de seguir certes filmografies, fa que sovint ens sentim estranys al enfrontar-nos a la descripció d’una manera de sentir, de viure o de relacionar-se. Així com l’experiència formal de veure certs paisatges il·luminats per una llum molt peculiar. Potser és aquest el gran mèrit d’aquesta obra, ens sentim propers al seu protagonista per molt allunyats que estem d’ell, tant per edat, com per aficions o latituds. Aconsegueix l’empatia necessària per fer que l’espectador s’endinsi en la història i la visqui com si fos pròpia.

Tràiler

Oslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agostoOslo, 31 de agosto