Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Heli

Dijous 20 de març de 2014 a les 21.00h (La Cate)
HeliHeliHeliHeliHeliHeli
Direcció: Amat Escalante
Guió: Gabriel Reyes, Amat Escalante
País: Mèxic, França, Alemanya, Països Baixos
Idioma: Espanyol
Metratge: 105 min.
Intèrprets: Armando Espitia, Andrea Vergara, Linda González

Danys a tercers

Heli és un jove pare de família que conviu, a més de amb la seva dona i fill recentment nascut, amb la seva germana petita i el seu pare. Tots cinc comparteixen un petit xalet assentat enmig de la pols i la grava, amb algunes a prop i un muntanyós desert en el firmament: un paratge tan immaculat com intimidant. Diàriament els seus camins són recorreguts per tots ells: Heli amb la seva bicicleta per anar a treballar o la seva germana per anar a l’escola i per trobar-se amb un cadet amb qui manté una tendra però reprimida relació afectiva. Per impressionar-la i finançar cert projecte junts, aquest pren la fatal decisió de sostreure uns paquets de cocaïna amagats dins d’una caseta. La irrupció a les seves fins aleshores tranquil·les vides d’uns traficants de droga terriblement enutjats pel destí de la seva mercaderia és inevitable.

Precedida del premi a la millor direcció a la darrera edició del Festival de Cannes –no exempt de polèmica per certs sectors de la crítica-, “Heli” situa, malgrat tot, al director Amat Escalante al vèrtex del nou cinema mexicà, a l’estela del també en molts casos incomprès Carlos Reygadas, el seu mentor i padrí, amb una mirada visceral i descarnada d’un Mèxic de contrastos brutals, un país esquerdat per la violència, per la bipolaritat extrema entre les dues bandes de la llei, aquest llimbs intermedis en els que es mouen els desheretats, en una lluita atroç per la supervivència en la que les errades de càlcul es tradueixen en conseqüències tràgiques. Escalante coneix molt bé aquest Mèxic inhòspit de marginació i misèria, i a “Heli” exhibeix com mai aquest extraordinari domini del mitjà, tan explícit com el del millor Reygadas. La seva pel·lícula no fa presoners, i l’explícita truculència de les seves imatges no deixa indiferent a ningú. Però aquesta és la clau del poderós impacte d’aquesta desoladora proposta: la seva capacitat per agitar consciències i el seu compromís insubornable amb aquests personatges dissortats, mitjançant imatges davant les quals és impossible mantenir la distància.

Tràiler

HeliHeliHeliHeliHeliHeli