Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

La hija de un ladrón

Dimarts 31 de març de 2020, 20h30 - 22h30
Dijous 02 d'abril de 2020, 20h30

A PHP Error was encountered

Severity: Notice

Message: Undefined offset: 1

Filename: dioptria/frontend_v.php

Line Number: 1329

La hija de un ladrón
Títol original: La hija de un ladrón
Direcció: Belén Funes
Guió: Belén Funes, Marçal Cebrian
País: Espanya
Idioma: Castellà - Català
Gènere: Drama
Metratge: 102 min.
Intèrprets: Greta Fernández, Eduard Fernández, Àlex Monner, Frank Feys
Fotografia: Neus Ollé
Muntatge: Bernat Aragonés

*** AMB LA PRESÈNCIA DE BELÉN FUNES, DIRECTORA DE LA PEL.LÍCULA ***

LA SOLEDAT

La Sara viu en un pis d’acullida. Treballa, cuida el seu nadó i el seu germà petit i, de tant en tant, pensa en el seu ex-xicot, Dani, i en el seu pare, Manuel, qui recentment ha sortit de la presó. Intentarà apropar-s’hi amb la consciència de que probablement seria més profitós allunyar-s’hi. I si li queda temps, molt de tant en tant, la Sara pot dedicar alguns moments a pensar en sí mateixa. 

Belén Funes, un altre poderós talent sortit de l’ESCAC, ha rodat la millor òpera prima de l’any, una pel.lícula dolorosa, implacable i que captura la vida, una vida. El guió, escrit per la mateixa cineasta juntament amb Marçal Cebrian, i la posada en escena remeten a la veracitat fílmica o cinema realité.

Greta Fernández ageganta el personatge de Sara en cada seqüència des d’una aclaparadora interpretació. Omnipresent, fins i tot quan altres personatges dialoguen, la càmera es queda amb ella i recull cada gest, cada mirada, cada somriure, cada decepció.Amb el seu afany d’atrapar un retall de vida, la cineasta vallesana acaba per reflexar-les totes. Al menys, totes les que s’oposen a la resignació i que lluiten per aconseguir una existència digna. Sara es un personatge que pateix, sí, pero en cap cas vençut. És una dona afligida, sí, però en cap cas derrotada..

Funes dignifica a tots els seus personatges, fins i tot al pare, un descomunal Eduard Fernández. Hauria sigut senzill convertir-lo en el dolent de la funció, però la seva mirada i el seu tractament l’humanitzen, el converteixen en un ésser de carn i ossos, apreciable i menyspreable, com gairebé tothom.

I així transcorre una pel.lícula que es capaç d’oferir seqüències tan lluminoses com la que mostra la festa d’Aniversari de Martín, un portent de veracitat fílmica, i que culmina en una seqüència miraculosa: un model de puresa cinematogràfica nascut del rostre de Sara Fernández i de la càmera de Belén Funes, que demostra que el setè art és el major creador d’emocions i de reflexions en el que els humans podem refugiar-nos.

“La hija de un ladrón” ha estat guardonada amb el Premi Goya a la millor direcció novell, el Premi Gaudí a millor pel.lícula, direcció i guió, així com la Concha de Plata a la millor actriu del Festival de Donastia per Greta Fernández.

Tràiler

La hija de un ladrón