Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

No matarás

Dijous 20 de juny de 2013 20h30
No matarás
Títol original: Krótki film o zabijaniu
Direcció: Krzysztof Kieslowski
Guió: Krzysztof Kieslowski, Krzysztof Piesiewicz
País: Polònia
Idioma: Polonès
Gènere: Drama
Metratge: 85 min.
Intèrprets: Miroslaw Baka, Krzysztof Globisz, Jan Tesarz, Zbigniew Zapasiewicz, Barbara Dziekan, Aleksander Bednarz, Krystyna Janda, Artur Barcis, Olgierd Lukaszewicz
Música: Zbigniew Preisner
Muntatge: Ewa Smal

EN COL·LABORACIÓ AMB AMNISTIA INTERNACIONAL - ALT EMPORDÀ

El cinquè manament


Tots els que vau descobrir a Krzysztof Kieslowski a partir de “La doble vida de Verónica” i/o la trilogia “Azul”, “Blanco” i “Rojo” us sorprendreu en revisitar “No matarás” (1987). Arribada a la nostra cartellera amb vint anys de retard és, sens cap mena de dubte, una de les seves millors pel·lícules i la que el va llançar internacionalment, després d’obtenir el Premi del Jurat a l’edició de 1988 del Festival de Cannes i el Premi al millor film per l’Acadèmia del Cinema Europeu. Es tracta d’una crítica contra la pena de mort a través d’una simplicitat a la qual estem bastant desacostumats al cinema d’avui en dia i que compta encara amb un valor i una vigència absoluts. L’estètica està dins la línia d’aquest director tan personal, amb atmosferes inhòspites reforçades per la distorsió del color, plans subjectius, grans silencis... El destí de tres individus, un taxista, un jove camperol i un estudiant de dret, acaba creuant-se, i no de manera gratuïta. A la trama no s’acaba qüestionant la culpabilitat d’un o d’altre; pel director això és quelcom secundari. Kieslowski ens convida, més aviat, a una reflexió sense miraments sobre el dret que té un ésser humà a decidir sobre el destí d’un altre.

Cal tenir molt present el moment en què Kieslowski filma la pel·lícula. A Polònia, la dictadura del general Jaruzelski –al poder des del cop d’estat de 1981– havia significat un enduriment cruel del règim comunista; però no havia aconseguit apaivagar la força imparable de Solidarnosc, sindicat de resistència combatent, emparat i promogut per l’Església Catòlica. El 1988 quedaven només tres anys perquè caigués el Mur de Berlín. Certament, en aquell moment, ningú no es podia ni imaginar que l’atzucac de la Perestroika soviètica acabaria en l’ensorrament de l’imperi de la falç i el martell que dominava mig món. Però, indiscutiblement, era una època d’incerteses, de neguit polític i de brots molt sovintejats de revolta popular i de repressió policíaca i militar. Clarament oposat al règim, intel·lectualment Kieslowski no combregava tampoc amb les consignes dels opositors, catòlics. Així, decidí acceptar la proposta del seu amic i col·laborador, l’advocat –defensor de represaliats polítics– Krzysztof Piesiewicz, de fer una sèrie de televisió de deu capítols sobre els Manaments de la Llei de Déu, de manera que cada episodi tractés d’un manament diferent: “Estimaràs Déu sobre totes les coses”, “Santificaràs les festes”, “Honoraràs pare i mare”, “No mataràs”... Era el Decàleg, en què el cineasta explora la vigència dels principis bàsics del cristianisme per tal de desmitificarlos com a nova utopia, la utopia a què s’estava lliurant cegament la societat polonesa, ja massa castigada per una altra utopia –la comunista– des de feia anys i panys. Allò que interessa Kieslowski és el dubte, l’interrogant i l’enriquiment intel·lectual i espiritual que comporta pensarhi; en contraposició a l’esterilitat de la consigna i a l’alienant submissió a la doctrina. Gràcies a la seva alçada artística, “No mataràs” transcendeix el lloc i la circumstància del film, per trobar el que d’universal tenen les reflexions que planteja.

Sota la seva aparent senzillesa i radicalisme de plantejament, col·locant gairebé en el mateix lloc als assassins i als botxins institucionals, Kieslowskireflexiona profundament sobre l’acte de matar i les seves justificacions socials i morals. Diu l’advocat, al seu examen d’ingrés, que des del càstig bíblic a Cain l’home no ha deixat de perpetrar crims. La pena de mort, per tant, mai no ha funcionat com acció correctiva. Per què es mata? És la pregunta clau d’aquest film. El com, ens el mostra Kieslowski amb una fredor i detall aterridors però, també, sota el filtre poètic d’una mirada exclusiva i descarnada. La posada en escena de l’execució de Jacek (Miroslaw Baka) després de matar a sang freda és, probablement, el més esgarrifós al·legat contra la pena capital que mai s’hagi filmat (potser juntament amb “El verdugo” de Berlanga). No deixa de ser curiós que Kieslowski no perdi l’oportunitat de caracteritzar al taxista assassinat com un miserable. Això no vol dir que perdoni ni que justifiqui el crim de Jacek però, així, unifica l’univers d’horror en el qual ambdós viuen; un univers gris que estrangula qualsevol possibilitat de redempció, ni tan sols per l’advocat, que plora desolat enmig d’un prat.

 

No matarás