Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Kiseki (Milagro)

Dijous 04 d'octubre de 2012, 22h30
Kiseki (Milagro)
Títol original: Kiseki
Direcció: Hirokazu Koreeda
Guió: Hirokazu Koreeda
País: Japó
Idioma: Japonès
Gènere: Drama
Metratge: 125 min.
Intèrprets: Ohshirô Maeda, Koki Maeda, Hiroshi Abe, Jô Odagiri, Yoshio Harada, Masami Nagasawa, Yui Natsukawa, Kirin Kiki, Isao Hashizume, Kyara Uchida, Nene Ohtsuka, Kanna Hashimoto, Yûna Taira, Chôei Takahashi, Ryôsei Tayama
Música: Quruli
Muntatge: Hirokazu Kore-eda

Dos germans

El duet còmic infantil Maeda Maeda són fills d’una parella divorciada. Viuen separats: un amb la seva mare a Fukuoka, i l’altre amb el seu pare a Kagoshima i tots dos somien amb una reconciliació. Quan coneixen la notícia de la inauguració d’una línia de tren que uniria ambdues ciutats, s’aferren a un rumor, segons el qual quan els primers trens es creuin, esdevindrà un miracle. 

“Kiseki (Milagro)” es la darrera pel·lícula d’Hirozaku Kore-eda un director que al llarg de la darrera dècada ens ha ofert joies com “Nadie sabe “o “Still walking” i que ara se’ns presenta més enamorat que mai de la idea de la infantesa com a terreny d’irrefrenable exploració i aprenentatge sentimental, com experiència que habita en els refugis que un nen troba en l’amor secret per una bibliotecària o en la complicitat d’un avi que l’ajuda a saltar-se les regles. És, en essència, el viatge emocional que emprenia l’inoblidable Kikujiro amb un extravagant Takeshi Kitano a “El verano de Kikujiro”, però amb els adults eliminats del quadre. Hi ha més elements en comú amb l’obra de Kitano: la seva cerca d’una major plasticitat i color a les projeccions dels seus petits protagonistes, una traducció en el pla dels seus anhels, que es desvia de l’habitual austeritat de Kore-eda i que explicita una banda sonora que reclama més que mai la seva presència com a reforç de les seves imatges.

Per altra banda, també apareix aquí la versió més fantasmal i familiarment més punyent del director. En una escena que evoca alguns dels millors moments de la magnífica “Still walking”, dos ancians viatgen al passat i un grup de nens viu l’excitació que precedeix a l’arribada del seu gran dia, tot en una mateixa vetllada. El passatge és magistral perquè retorna al Kore-eda més contingut i atent a aquella empremta que el temps deixa en el pla, però que alhora articula una paradoxa trista i dolorosa, d’una bellesa extrema.

Kiseki (Milagro)