Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Somewhere

Dijous 12 de gener de 2012 22h30
Somewhere
Títol original: Somewhere
Direcció: Sofia Coppola
Guió: Sofia Coppola
País: Estats Units
Idioma: Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 98 min.
Intèrprets: Stephen Dorff, Elle Fanning, Chris Pontius, Michelle Monaghan, Kristina Shannon, Karissa Shannon, Alden Ehrenreich, Lala Sloatman, Alexander Nevsky
Música: Phoenix
Muntatge: Sarah Flack

Lost in Hollywood

Tot i endur-se el Lleó d'Or al Festival de Venècia de 2010, arriba amb més d'un any de retard l'última pel·lícula de Sofia Coppola. A "Somewhere", la filla del gran mestre torna a presentar-nos a un personatge envoltat d'èxit i poder, però fastiguejat d'una vida buida i banal. Aquí no existeixen els problemes d'idioma, com a "Lost in translation", ni de mentalitat, com a "Maria Antonieta"; però Johnny Marco -estrella de cinema a Los Angeles- està tan perdut com Bob i Charlotte a Tòquio, o com la jove reina a Versalles. El món de Johnny és un univers tancat sobre si mateix i sobre la seva fama, sobre la frivolitat que regna a Hollywood i sobre el seu fracàs matrimonial, els excessos amb les dones i l'afecte que sent per una d'elles: la seva filla Cleo.

Que Sofia Coppola aconsegueix transmetre aquest avorriment i esgotament existencial és evident, com també ho és que el guió no té girs espectaculars ni moments de clímax. Stephen Dorff i Elle Fanning sostenen la pel·lícula amb interpretacions notables; la jove actriu aporta la mirada candorosa i fresca que serveix de contrapunt a la del seu pare en la ficció. No hi ha, d'altra banda, secundaris que tinguin un paper rellevant, potser perquè a la pròpia vida de Johnny no hi hagi ningú a qui doni importància, no essent més que vehicles per la seva notorietat.

"Somewhere" donaria lloc a discussions sobre els límits ètics i estètics del pla, a preguntar-se per la legitimitat de la seva reiteració i la seva prolongació indefinida. La tesi queda exposada ja en la seqüència inicial amb el Ferrari que realitza la mateixa volta, una i altra vegada, davant d'una càmera fixa, i després -repetida fins a l’extenuació- amb els balls de bessones contractats, les festes i trobades casuals en les habitacions del Marmont... fins que la innocència i afecte d'una filla vénen a assenyalar un indici de redempció. 

Sofia Coppola tempteja d'amagat amb les vicissituds de la fama a "Lost in Translation" com incomunicació de tota relació humana. A “Somewhere” una crisi de la intranscendència de la fama la converteix en un miratge assolellat del no res. I el no res augura el vaticini d'una indústria buida que veu els núvols passar.

Somewhere