Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

César debe morir

Dijous 28 de febrer de 2013 22h30
César debe morir
Títol original: Cesare deve morire
Direcció: Paolo Taviani, Vittorio Taviani
Guió: Paolo Taviani, Vittorio Taviani
País: Itàlia
Idioma: Italià
Gènere: Drama
Metratge: 76 min.
Intèrprets: Fabio Cavalli, Salvatore Striano, Giovanni Arcuri, Antonio Frasca, Juan Dario Bonetti, Vincenzo Gallo, Rosario Majorana, Francesco De Masi, Gennaro Solito, Vittorio Parrella, Pasquale Crapetti, Francesco Carusone, Fabio Rizzuto, Fabio Cavalli, Maurilio Giaffreda
Música: Giuliano Taviani, Carmelo Travia
Muntatge: Roberto Perpignani

Shakespeare entre reixes

Tota una institució dins del cinema italià, els germans Taviani han assolit aquell moment en la trajectòria del creador en què aquest no ha de respondre a altra cosa que no sigui la necessitat de la seva expressió més lliure. “César debe morir” té tots els trets d’un experiment
metanarratiu, rodat entre el blanc i negre i el color que distingeix les diferents fases de l’eix central del film: una representació de “Juli Cèsar”, de William Shakespeare, duta a terme pels reclusos d’un centre penitenciari de màxima seguretat. Però la sensació que s’imposa al final del seu escàs metratge, és la d’haver assistit a una reflexió transparent, directa del poder alliberador de l’art, confirmada en veu alta per un dels protagonistes que trenca la quarta paret per dirigir-se a l’espectador.

Des dels preparatius de l’obra fins la seva representació final, l’inexorable poder de la ficció converteix a aquests aspirants a actors, els expia i els allibera de la seva reclusió. La metamorfosi també contagia el context: els murs, els passadissos i les cel·les es converteixen en l’escenari d’una obra que dilueix les fronteres entre els diferents nivells de representació, en el que la curiositat dels guàrdies pot funcionar a manera de comentari del relat i, de passada, perllongar uns minuts més d’esbarjo. “César debe morir” es una obra vibrant, que s’impregna de cada acte fascinant al que mira i es deixa endur per l’escalada del drama proposat pels seus personatges, per a deixar al marge tot judici sobre la seva naturalesa o els seus errors més enllà del teatre al que s’entreguen. Tant es així que, en un gest més ètic que pudorós, un enfrontament que sorgeix entre dos dels presos queda relegat fora de camp i resolt abans no tornin a l’enquadrament.

Guanyador de l’Ós d’Or a l’edició del Festival de Berlín de 2012, el film dels Taviani resulta magnètic de cap a fi i ens condueix, a través d’un discurs aclaparador i unes interpretacions hipnòtiques, a una conclusió tan bella com demolidora.

César debe morir