Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El niño de la bicicleta

Dijous 29 de març de 2012 22h30
El niño de la bicicleta
Títol original: Le gamin au vélo
Direcció: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne
Guió: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne
País: Bèlgica
Idioma: Francès
Gènere: Drama
Metratge: 87 min.
Intèrprets: Cécile De France, Thomas Doret, Jérémie Renier, Fabrizio Rongione, Egon Di Mateo, Olivier Gourmet
Muntatge: Marie-Hélène Dozo

Caputxeta vermella a la ciutat

Els germans Dardenne van obtenir el Premi del Jurat al darrer Festival de Cannes amb “El niño de la bicicleta”, la història de Cyril que busca ansiosament a un pare que, aclaparat per la crisi econòmica i el desig de viure una vida sense compromisos, el va abandonar en un centre d’acollida,. És també la història de l’encontre entre Cyril i Samantha, una dona com caiguda del cel, que es presta a ajudar-lo perquè se’n adona que el que necessita el nen és afecte, i protecció enfront de la violència urbana que amenaça el seu futur. Amb aquesta pel·lícula, els directors belgues veuen necessari recuperar el concepte de vincle i compromís dins la societat, fugir de l’espiral d’individualisme i delinqüència, i tornar a la família com a nucli fonamental per la seva construcció.

Amb una narrativa senzilla i clara i una excel·lent direcció d’actors — destacant el seu petit protagonista—, els Dardenne es mantenen en la seva línea realista que s’apropa a la gent del carrer i especialment a aquells que estan en període de formació. Els adolescents —en aquest cas un nen— els permeten fer evolucionar els seus personatges, demanar perdó i redimir-se, lluitar contra els obstacles de l’ambient i d’una societat perillosa. Aquí situen a Cyril en una cruïlla d’odi i indiferència per una banda, i d’afecte i educació per una altra, i l’obliguen a seguir un o altre camí. Veiem com en el seu interior sent la necessitat de la recerca del pare i de sacrificar-ho tot per recuperar aquesta proximitat, però també assistim a l’inici de la seva maduresa quan se’n adona del que li convé i de la responsabilitat de les seves decisions.

La bicicleta és símbol d’unió amb el que entén com a família, nexe i vincle amb el seu pare, l’únic que li queda. I d’aquí el seu afany per recuperar-la o per evitar que li robin. Però també és cert que Samantha és qui li regala per segona vegada, després de l’abandonament patern, i és com una nova oportunitat d’afecte que se li ofereix per decidir el seu futur. Ella és com una la fada bona que arriba per auxiliar-lo del perill, i Cyril ve a ser com la caputxeta —de fet, sempre vestit de vermell— enmig del bosc, amenaçat per l’agressivitat del món exterior.

El niño de la bicicleta