Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Play

Dijous 12 de desembre de 2019 20h30
Play
Títol original: Play
Direcció: Ruben Östlund
Guió: Ruben Östlund, Erik Hemmendorff
País: Suècia
Idioma: Suec
Gènere: Drama
Metratge: 118 min.
Intèrprets: Kevin Vaz, Yannick Diakité, Anas Abdirahman, Sebastian Hegmar, John Ortiz, Sebastian Blyckert, Abdiaziz Hilowle, Nana Manu
Música: Saunder Juurians, Danny Bensi
Muntatge: Jacob Secher Schulsinger

LA DISTÀNCIA

Abans de les multipremiades “The square” i “Turist”,  el cineasta suec Ruben Östlund va abordar el molt actual i malauradament més freqüent fenomen del bullying  amb “Play”, recreant una història real que tingué lloc a Göteborg, ciutat on es van registrar més de 40 casos de robatoris de mòbils a adolescents entre 12 i 14 anys a mans d’un grup d’adolescents negres una mica més grans i que, en cap cas, van utilitzar la violència física com a recurs, sinó l’opressió psicològica, la por, una certa dosi de crueltat i, per descomptat, una superioritat numèrica.

Els actors són joves no professionals que s’interpreten a ells mateixos. Tot comença dins d’un centre comercial, la càmera és el mut, anònim i llunyà testimoni de la conversa entre dos nens que comenten que un va perdre diners. Mentrestant, descobrim als joves negres que se’ls hi atansaran amb el conegut com a “truc del germà”, amb el que abordaven amistosament les seves víctimes, els hi demanaven veure el seu mòbil amb l’argument de què tenia les mateixes ratllades del seu germà gran i els “conviden” a acompanyar-los per esclarir el dubte. Amb accions que podien ser de vàries hores, com amb una mena de segrest, s’inicia un joc, molt pervers, en el que les nostres emocions són manipulades per sentir empatia per un o altre bàndol.

En un primer moment sembla com si “Play” s’encamini cap a un discurs racista, però anirem descobrint que Östlund apel.la als nostres propis prejudicis que ens portaran a compadir els nois assaltats i a sentir oberta antipatia pels lladres, provinents de barris marginats, sovint refugiats, a vegades il·legals o fills d’aturats amb ressentiments i enuigs. La vida no ha sigut fàcil per a ells i, d’alguna manera, capitalitza aquest prejudici negatiu que hi ha sobre el seu grup per solapar les seves accions.

“Play” no és només un retrat de Suècia, sinó de tota l’Europa d’avui en dia, amb les seves barreges i multiplicitats ètniques que ha teixit complicades estructures socials que poden ser la llavor de l’augment en què la violència sembla simbolitzar el bressol que viatja per tota la pel·lícula sense que ningú es responsabilitzi d’ell.

Play