Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Blue Valentine

Dijous 23 de gener de 2014 a les 21.00h
Blue ValentineBlue ValentineBlue ValentineBlue ValentineBlue ValentineBlue Valentine
Direcció: Derek Cianfrance
Guió: Derek Cianfrance, Joey Curtis
País: Estats Units
Idioma: Anglès
Gènere: Drama, Romàntic
Metratge: 112 min.
Intèrprets: Ryan Gosling, Michelle Williams, John Doman

El final de l’amor

En una escena de la pel·lícula , el personatge de Cindy que passarà d’entregada enamorada a esposa fastiguejada, recorda observar la devastació del temps en el matrimoni dels seus pares. A la seqüència, un sentiment fatal l’envaeix en forma de dubte, el de com era possible que on hi hagué afecte un dia, només quedi ja resignació i menyspreu, o la virulència amb la que el record associa el pas d’un estadi a un altre. L’òpera prima de Derek Cianfrance és una audaç representació d’aquest terrible desconcert, i ho és a través d’una suma d’asimetries que contraposen episodis de l’enamorament i el desamor, la il·lusió que acompanyen els primers intercanvis i la desolació que ha envaït les rutines de la parella.

Els mèrits de “Blue Valentine” es concentren en una precisa gramàtica visual que capta l’essència dels moments més erosius d’una convivència. En aquesta quimèrica descripció que molts intenten i pocs aconsegueixen, Cianfrance es recolza en una estètica de tons apagats que assenta un estat d’ànim: la degradació que culmina en una habitació temàtica de motel on s’intenta reflotar allò ja moribund. Sota el blau intens d’aquella habitació futurista, Dean (Ryan Gosling) y Cindy (Michelle Williams) assimilen amb contundent credibilitat cada gest, cada petó esquivat i cada mirada irritada que certifica una mort anunciada. Al contrari que en el dormitori candent que albergava els rampells de franquesa verbal del matrimoni Harford a “Eyes wide shut” (Stanley Kubrick, 1999), aquí es la fisicitat emocional la que impera, la velada desesperació del primer per atraure l’atenció de la segona i el bloqueig d’aquesta en els moments cridats a revifar algun indici de passió.

Estem davant d’una pel·lícula de catàstrofes en la que el desastre no és lúdic, sinó un duel prolongat sense estripades, alimentat des d’una sinceritat brutal dipositada a les seves imatges. La densitat sentimental que respira cada instant compartit és tal que converteix aquest relat de desamor en un dels més dolorosos, convincents i amargs del cinema americà recent.

Tràiler

Blue ValentineBlue ValentineBlue ValentineBlue ValentineBlue ValentineBlue Valentine